De la pantalla al carrer. Imatges del confinament"

L'exposició itinerant de fotografia "De la pantalla al carrer. Imatges del confinament" ja es pot visitar en El Moll dels Borja de la platja de Gandia. L'exposició va començar el 20 de juny en el Passeig de les Germanies de Gandia, continua a la platja i finalment recorrerà tots els barris de la ciutat. La mostra inclou més d'un centenar de fotos que formen part del taller "Fotografia Confinada" del projecte #CulturaACasa, que ha dut a terme la Regidoria de Cultura durant el confinament. El taller ha sigut dirigit pel professor de la Universitat Popular de Gandia, Pere Huerta.


Foto: Alex Oltra-Ajuntament de Gandia

TALLER D'ESCRIPTURA CREATIVA. Rodolfo Oscar Rabanal

Les recomanacions d'Antonio Trijueque

Rodolfo Oscar Rabanal. Buenos Aires  15 de juny de 1940.
És un escriptor i periodista argentí, ha sigut corresponsal, cap de redacció i columnista, principalment en La Nació de Buenos Aires, entre altres mitjans gràfics. Va ser Sotssecretari de Cultura de la Nació durant la presidència de Raúl Alfonsín. 
En 1998 va obtindre el premi del Pen Club Argentí com a "Millor novel·la de l'any" per Cita en Marruecos.
La seua primera novel·la, El Apartado, data de 1975 i va significar per al novell escriptor una bona porta d'entrada al mitjà literari del seu país. Amb aqueixa primera novel·la va obtindre el premi atorgat pel café literari i artístic Bar-baró, va rebre el suport i reconeixement d'escriptors majors i elogiosos comentaris de la crítica.

- Un día perfecto
En 1978, l'editorial Pomaire de Barcelona va editar la seua segona novel·la, Un día perfecto, ràpidament constituït en best seller amb més de trenta mil exemplars venuts, una xifra considerable per a l'època.



Es tracta d'una novel·la intensa, prenyada d'expectatives, on imprevistes irrupcions de "vida quotidiana" contribueixen a amarrar al lector i a aprofundir la indagació que travessa el relat: que succeeix hui amb els homes i les dones que intenten viure junts, conviure, sotmesos al desassossec al fet que els porta la no sempre subreptícia pressió social i la bastant menys nítida percepció que potser estan vivint una vida que no sempre han triat?

- La mujer Rusa 2004

La història que recorre aquesta novel·la de Rodolfo Rabanal, oscil·la entre el suspens i la ironia, a partir d'un plantejament en el qual prevalen la ignorància, la inquietud i cert estat permanent de sotsobre.
La dona russa, visitant inesperada a la Ciutat Blanca, procedeix d'un passat tan quimèric com improbable i avança cap a un futur de mentides, omissions i perills. 
Tavier, el protagonista i narrador, part cap a aqueixa ciutat –quasi com en un voluntari exili– per a investigar la vida d'un home fosc que allí va viure cent anys arrere. Un home que, igual que la dona russa, va arribar des de lluny i accidentalment, i encara que va fundar una modesta dinastia provinciana, va viure sempre com un estranger. Però cap dada és per a Tavier satisfactori i com a historiador i biògraf comprén que només és possible reconstruir la realitat del passat mitjançant els recursos de la imaginació. Així, tant com els enigmàtics traços de l'home del passat, semblen igualment impossible de capturar els esdeveniments del present.


Cites d'aquest llibre:

“Mi padre solía decir que buena parte de la existencia humana se parece a un naufragio.”

“La vida es esto, esta sorpresa que ya no sorprende.”

“Lo que se ignora es siempre tan importante que arrastra sin remedio a todo lo poco que se sabe.“

“Busco el silencio para encontrar “una voz” porque la voz solo habla cuando el resto calla.”

“Los románticos, por más liberales que sean, sueñan como niños y se masturban como adolescentes.”

“Plagiaba con total impunidad porque opinaba que la reproducción exacta es absolutamente inalcanzable. Todo lo que emprendía un hombre, aun cuando copiara con total descaro, estaba destinado fatalmente a ser original.”

“Si fuera perfecta, resultaría intocable, además de estéril.” 

“La esperanza irónica me atrapa en sus redes y, en algún sentido, todo vuelve a empezar.”