Un diumenge de núvols és va transformar en un diumenge de sol i calor extrem gairebé d'estiu caminant per les contrades de la Vall de Vernissa. El grup, com ja és costum, amb totes les places cobertes, estava content i ansiós per caminar i conèixer aquell riu misteriós que sembla que no és molt conegut entre els saforencs. A Ròtova ens va rebre el seu porrat que va animar que alguns allargaren l'excursió disfrutants d'un dinar de porrat.
Però abans vam caminar a la vora del Vernissa, seguint els seu giravolts i parlant del treball d'un col·lectiu, el del Col·lectiu Vall de Vernissa, que a través de l'Ecomuseu Vernissa Viu (www.vernissaviu.org) estan fent la incansable feina de demostrar que un altre model de territori és possible, que altra agricultura, altra cultura forestal, altre paisatge i altra economia poden funcionar i són més dignes per a les persones i per a la natura. Pel camí, xino xano, vam parar a conèixer el treball de l'ecomuseu en una de les finques que tenen custodiades. Amb un acord de custòdia entre el propietari i l'ecomuseu han aconseguit restaurar uns murs de pedra seca, podar uns garrofers grans i uns pins molt bonics al marge del riu. A la gent li va agradar molt aquesta experiència i es va crear un ambient de debat i qüestions. Seguint el riu, vam arribar al punt possiblement més divertit i que ja anunciàvem al Full: creuar el riu Vernissa sense calçat. En aquell punt, les reflexions del grup ja eren de sorpresa i alegria pels paisatges tant bonics que anàvem trobant, així com per veure un riu tan viu i tan ple d'aigua, un escenari que la majoria no esperaven trobar.
Creuar el riu i xafar l'aigua fresca, va ser una experiència molt agradable i divertida. Seguit vam esmorzar en la raconada més impressionant del passeig, un estret on les pinades de pi blanc arriben al riu i el paisatge és espectacular. Un moment màgic.
Reiniciàrem el camí parant un minut per gaudir del balançat, una represseta molt agradable i fotogènica. La vall es tornà a obrir i amb el riu preciós sobre una llosa de roca, van aparèixer Almisserà i Llocnou. Fins el primer poble ens apropàrem per conèixer el seu bell safareig que va servir per recordar a les dones i la seua lluita constant i universal contra el masclisme i la violència de l'home i d'una societat que durant segles les va considerar un gènere inferior i de segona classe. Vam fer el tomb pel poble, vam visitar el molí, el seu sistema de rec mil·lenari i vam tornar pel camí vell cap a Ròtova, passant per la Venta Andreu i despedint-nos en un ambient festiu i calorós a l'entrada del poble, desitjant que l'ecomuseu continue la tasca que està fent i que les excursions de la UPG ens continuen duent a les raconades de la nostra comarca.
Xavi Ródenas, guia de l'excursió.
Però abans vam caminar a la vora del Vernissa, seguint els seu giravolts i parlant del treball d'un col·lectiu, el del Col·lectiu Vall de Vernissa, que a través de l'Ecomuseu Vernissa Viu (www.vernissaviu.org) estan fent la incansable feina de demostrar que un altre model de territori és possible, que altra agricultura, altra cultura forestal, altre paisatge i altra economia poden funcionar i són més dignes per a les persones i per a la natura. Pel camí, xino xano, vam parar a conèixer el treball de l'ecomuseu en una de les finques que tenen custodiades. Amb un acord de custòdia entre el propietari i l'ecomuseu han aconseguit restaurar uns murs de pedra seca, podar uns garrofers grans i uns pins molt bonics al marge del riu. A la gent li va agradar molt aquesta experiència i es va crear un ambient de debat i qüestions. Seguint el riu, vam arribar al punt possiblement més divertit i que ja anunciàvem al Full: creuar el riu Vernissa sense calçat. En aquell punt, les reflexions del grup ja eren de sorpresa i alegria pels paisatges tant bonics que anàvem trobant, així com per veure un riu tan viu i tan ple d'aigua, un escenari que la majoria no esperaven trobar.
Creuar el riu i xafar l'aigua fresca, va ser una experiència molt agradable i divertida. Seguit vam esmorzar en la raconada més impressionant del passeig, un estret on les pinades de pi blanc arriben al riu i el paisatge és espectacular. Un moment màgic.
Reiniciàrem el camí parant un minut per gaudir del balançat, una represseta molt agradable i fotogènica. La vall es tornà a obrir i amb el riu preciós sobre una llosa de roca, van aparèixer Almisserà i Llocnou. Fins el primer poble ens apropàrem per conèixer el seu bell safareig que va servir per recordar a les dones i la seua lluita constant i universal contra el masclisme i la violència de l'home i d'una societat que durant segles les va considerar un gènere inferior i de segona classe. Vam fer el tomb pel poble, vam visitar el molí, el seu sistema de rec mil·lenari i vam tornar pel camí vell cap a Ròtova, passant per la Venta Andreu i despedint-nos en un ambient festiu i calorós a l'entrada del poble, desitjant que l'ecomuseu continue la tasca que està fent i que les excursions de la UPG ens continuen duent a les raconades de la nostra comarca.
Xavi Ródenas, guia de l'excursió.
