Primavera a la Murta.
De nou, a l'aparcament del parc d'Ausiàs March, ens vam trobar un grup nombrós de caminants preparats per buscar la primavera a les muntanyes de la vall de la Murta. Una vegada a l'aparcament del paratge natural protegit d'Alzira, el grup encara es va fer més gran amb alguns amics i amigues que van acudir directament a aquest punt d'inici. Efectivament, la primavera estava esplendorosa, el bosc incipient de fleix i d'arbocers que hi ha a la vessant E de la vall estava brotant intensament de verd clar. Les 74 persones que formàvem el grup, vam iniciar la caminata fins a les ruïnes del monestir de la Murta, on vam fer un mos. Des d'allí vam reseguir la canaleta que du l'aigua des de la font de la Murta fins les basetes del monestir. Entre les converses tristes pel penós incendi del Vernissa i la serra Grossa saforenca, també s'escoltaven les xerrades animoses pel magnífic espectacle primaveral del que gaudíem. La canaleta, plena d'aigua, transcorre entre grans murteres, marfulls, llentiscles i moltes falzies. Una vegada a la font un grup de valents i valentes, van continuar cap al cim de la Creu del Cardenal, la resta vam tornar per altre camí fins al monestir, parlant de fleixos en flor, pins pinyers, marítims i blancs. Al monestir el grup es va tornar a partir, els que tenien ganes de més vam pujar al Pas del Pobre, mentre que els que ja tenien prou van tornar a l'aparcament. Els que van pujar al Pas del Pobre, vam gaudir d'un espectacle possiblement únic al País Valencià, vam creuar el bosquetó de fleixos (Fraxinus ornus) en flor, just al moment oportú. Les vistes sobre el monestir magnífiques però tant la pujada com la tornada, envoltats de fleixos i arbocers que formaven un tunel de vegetació ombrívola, van ser els moments més espectaculars de la jornada. Finalment, el camí circular ens va dur de nou al punt de començament després de passar pel gran forn de calç que hi ha propet de l'entrada del paratge.
Allí ens vam despedir de la Murta, tristos pel desastrós incendi que aquella setmana havia assolat la nostra comarca però alhora feliços per esbrinar llum en alguns racons del nostre territori.
Allí ens vam despedir de la Murta, tristos pel desastrós incendi que aquella setmana havia assolat la nostra comarca però alhora feliços per esbrinar llum en alguns racons del nostre territori.
Xavi Ródenas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada