Aquesta vegada sí, amb un temps radiant, la primavera d'hivern ens va acompanyar en la seua magnitud durant diumenge passat, amb el cordial i sensat caminar del mestre Jesús Vilaplana. Amb ell vam anar a la recerca de rastres i algun en van trobar: petjades de senglar, anèmodes, gal·les, i fins i tot una serpeta d'escala que fugia del trànsit intens de motos i cotxes tot terrenys que circulaven per tot arreu...
Abans de començar l'excursió vam parar a la font de l'Om de la Drova per visitar les bases, un espai d'aigua dolça on hi ha havia gripaus a grapats, emparellant-se de forma molt visible i també postes de milers d'ous, així que els vam poder retratar i observar amb interés. Després, ja a peu, vam remuntar el barranc de Manesa, un paradís saforenc que sempre impressiona al visitant. Una xicoteta raconada de verd, de bosc i de biodiversitat en abundància i contundència. Primer el pinar de pi blanc, després del pinar de pinastre, el surar esplèndid i finalment el carrascar frondós, van anar succeint-se en l'escenari dominical.
Xavi Ródenas,
Guia i professor del curs Patrimoni de la Safor de la UPG de Gandia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada