dimarts, 31 de gener de 2012

Fotos de l'excursió al Racó del Duc

El diumenge passat vam gaudir d'un sol i d'un dia primaveral. Sembla que aquest any el clima torna a estar marejat, i tot ens indica que el canvi climàtic és el causant d'una irregularitat interanual del temps... així que un dia més amb poc fred i molta il•lusió, vam arribar a terres de Vilallonga per caminar un poquet i recordar que el Circ de la Safor hauria d'estar entre els espais naturals protegits del nostre País Valencià, perquè s'ho mereix des de tots els punts de vista. Paisatgísticament és impressionant observar els cingles, les penyes, les altures i la frondositat d'aquesta serra circular originada per un procés de successius afonaments càrstics. Però si el circ no ens deixa dubte, encara és més clar el missatge quan arribem al riu Serpis, un riu sempre cabalós, fins i tot en els mesos d'estiu, que de sobte i com per màgia desapareix a l'assut de Potries. Però els que caminem i treballem el territori sabem que no és per màgia, sinó és el sovint cobdiciós comportament dels llauradors que no permeten que el riu mantinga un cabal mínim i ecològic que alimente el mar i les seues riberes passat Potries. I sobre el cobdiciós comportament de l'agricultura està la permissivitat i passivitat de la Confederació Hidrològica del Xúquer que hauria d'assegurar aquest cabal mínim i no ho fa.
Així que rumiant i xarrant entre els 50 assistents a la excursió, Virginia Garófano, autora del llibre "Les riberes del riu Serpís" editat i publicat pel CEIC Alfons el Vell (www.alfonselvell.com), ens va explicar el riu, la seua fauna i la seua flora. També l'ecologia i els problemes que té aquest magnífic espai que alberga història, cultura i molta natura.
Virginia va complementar les meues explicacions sobre l'origen del circ, de forma argumentada i clara.
El riu va donar pas al que més esperaven els xiquets i xiquetes que també ens acompanyen a les excursions, la cascada de la Cuta. Bé, s'ha de dir que els túnels també van ser un motiu d’expectació i alegria en aquesta part del col•lectiu assistent.
Doncs amb la cascada van arribar els comentaris d'excepcionalitat! Les pluges del començament de setmana havien resultat la clau per poder veure aquella caiguda entre pins i penyes verdes. Un espectacle que no va parar de rebre fotos i comentaris.
Ja per concloure l'excursió vam anar baixant amb l'aparició del mar Mediterrani i novament del circ muntanyenc.
Així que la setena excursió de la UPG va acabar amb una alegria al cos generada per una ruta impressionant i unes explicacions, les de Virginia, sàvies i interessants. La propera a la Vall de Vernissa.
Xavier Ródenas, guia de l'excursió.