L'Horta de Gandia va acollir la penúltima excursió del curs. L'horta, senderisme? Doncs sí. Així ho demostra la gran acceptació que l'excursió va tindre.
No és un terreny muntanyós ni ofereix una vegetació salvatge, tanmateix, es tracta d'un territori amb un valor natural i cultural immens.
El nostre guia, Vicent Sendra, va omplir de contingut un recorregut que podria haver semblat simple a priori: cases i alqueries existents i desaparegudes; la tasca del Col-lectiu Öbertament; l'antiga via Carcaixent - Dénia; vistes panoràmiques des d'on entendre la història de l'agricultura comarcal; la xarxa mil·lenària de séquies, motors de reg o la bassa Vivanco; la flora de l'horta i els camins; el riu Serpis...
El punt fort, just en l'equador de la ruta, va ser l'accés a l'interior de la Torre dels Pares, recent propietat de l' Ajuntament de Gandia, oberta expressament per a la nostra visita. Un edifici estèticament sublim, amb un passat esplendorós, que, desgraciadament, ha patit l'empremta del temps i també de l'incivisme, i que esperem vore en un futur en millors condicions.
Per acabar, vam recórrer les últimes sendes d'horta que queden per la zona fins la ciutat.
En definitiva, una excursió d'arrel, gandiana i saforenca, que ens explica d'on venim; però també de realitat, que ens posa en alerta del patrimoni natural i cultural que se'ns perd.
No és un terreny muntanyós ni ofereix una vegetació salvatge, tanmateix, es tracta d'un territori amb un valor natural i cultural immens.
El nostre guia, Vicent Sendra, va omplir de contingut un recorregut que podria haver semblat simple a priori: cases i alqueries existents i desaparegudes; la tasca del Col-lectiu Öbertament; l'antiga via Carcaixent - Dénia; vistes panoràmiques des d'on entendre la història de l'agricultura comarcal; la xarxa mil·lenària de séquies, motors de reg o la bassa Vivanco; la flora de l'horta i els camins; el riu Serpis...
El punt fort, just en l'equador de la ruta, va ser l'accés a l'interior de la Torre dels Pares, recent propietat de l' Ajuntament de Gandia, oberta expressament per a la nostra visita. Un edifici estèticament sublim, amb un passat esplendorós, que, desgraciadament, ha patit l'empremta del temps i també de l'incivisme, i que esperem vore en un futur en millors condicions.
Per acabar, vam recórrer les últimes sendes d'horta que queden per la zona fins la ciutat.
En definitiva, una excursió d'arrel, gandiana i saforenca, que ens explica d'on venim; però també de realitat, que ens posa en alerta del patrimoni natural i cultural que se'ns perd.
Agraïments: Arxiu Històric Gandia, Suso Monrabal, Sergi i Pau (Col-lectiu Öbertament, alqueria de Masa), Cristóbal (finca Torre dels Pares), Óscar (Departament de Gestió Responsable del Territori), Virginia (Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana), Manolo (sequier), Yolanda Morant (bassa Vivanco), veïns de l'Alqueria de Rubiols.
PUNJA SOBRE LA IMATGE PER ACCEDIR A L'ÀLBUM COMPLET
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada