Ací us deixem unes fotografies de l'excursió que la UPG va organitzar als peus del Benicadell (gràcies a Daniel per les fotos) així com les impressions del guia, José Mª Peiró.
Després d'un final de dissabte plovedor, altra vegada, (quina primavera està tenim la muntanya, llevat del foc calcinant de per mig...!), el matí amenaçava la possibilitat de plugim, al menys des de de Gandia, per`difícilment ens llevaria les ganes d'abandonar el que havíem encetat. Fins i tot el molló de la Creu es trobava encapellat, però un bon grup hi estava al punt de reunió per tal d'enfilar-se cap al Ráfol de Salem en vehicles particulars. Allà també se'ns afegia més gent de la contornada i fins i tot de més lluny, conjuntant un grup de més de 30 persones, amb tres menuts i varis gossets. Cares conegudes, acompanyants de luxe, que ni tan sòls volen eixir, a voltes, en les fotos que hi pengem.
El principi, una mena de calvari fins l'ermita de sant Blai, per dalt del poble. En la costera en ziga-zag cap allà, en tenim les primeres sorpreses vegetals, com el pletòric acant, tan carregat de simbolismes, del què fem una breu explicació per a reprendre el camí, fins l'ermita. En ella parem breument, reflexionem més simbolismes. La fameta ja ens avisa...
Decidim avançar, internant-nos al agradós bosc de pins per tal d'esmorçar més cap avant. Els troncs dels arbres es trobem parcialment banyats per l'arruixó i la prolongada pluja de la nit, la terra està un poc banyada, però el descans i la brisa posteriors l'han deixat bé assaonada i com si una lleugera rosada tan sòls haguera mullat les herbes i fulles de vora senda, i poc més, de forma que no esvara, i caminar es fa un passeig prou agradable.
Les molses absorbiren l'humitat i ara ens la mostren verds i cridaners. Alguna flocada de pericó a punt d'esclatar de groc. També d'orquídies abelleres que ens fan parar una estoneta i gaudir de la seva presència. Després d'esmorçar continuem. Tot un luxe poder caminar en estes condicions per paratges salvats dels incendis. L'ambient no pot estar més forestal, i això és apreciat per tothom. Pràcticament en tot el recorregut, travessem bosc, on a penes hi trobem clarianes provocades pels focs i altres inclemències naturals. A la casa forestal de les Planisses,envoltada de boira, compartim "mate cocido" ben calent i foto del grup. Desitgem un digne i prometedor futur a la casa i l'entorn... i comencem a baixar cap a les Fontetes, on el contrast entre l'entorn hidratat, reviscolant i la resta, en un àrea cremada, és patent. Continuem baixant, fins enllaçar amb el camí d'anada, pel qual regressem, amb bones perspectives cap a baix de la muntanya, dels bancals estructurant el paisatge, terres de la Pobla del Duc, Bellús, Benigànim... de la vall Blanca, paisatges culturals de soca-rel ancestral... El sol s'insinua més però no s'acaba de mostrar. De totes maneres la sensació d'anar caminant per un bosc en mig d'un gran massís peninsular no ens la llevem de dins, i és que el Benicadell és molta muntanya, és una gran muntanya diànica, baluard d'eixa brava dorsal bètica que fins i tot s'endinsa en el mar per a tornar a aflorar com a serra de Tramuntana balear.
Una jornada memorable la d'aquest 15-M, diumenge central del maig i festivitat tradicional de sant Isidre llaurador, de la què ens trobem agraïts!!!
Després d'un final de dissabte plovedor, altra vegada, (quina primavera està tenim la muntanya, llevat del foc calcinant de per mig...!), el matí amenaçava la possibilitat de plugim, al menys des de de Gandia, per`difícilment ens llevaria les ganes d'abandonar el que havíem encetat. Fins i tot el molló de la Creu es trobava encapellat, però un bon grup hi estava al punt de reunió per tal d'enfilar-se cap al Ráfol de Salem en vehicles particulars. Allà també se'ns afegia més gent de la contornada i fins i tot de més lluny, conjuntant un grup de més de 30 persones, amb tres menuts i varis gossets. Cares conegudes, acompanyants de luxe, que ni tan sòls volen eixir, a voltes, en les fotos que hi pengem.
El principi, una mena de calvari fins l'ermita de sant Blai, per dalt del poble. En la costera en ziga-zag cap allà, en tenim les primeres sorpreses vegetals, com el pletòric acant, tan carregat de simbolismes, del què fem una breu explicació per a reprendre el camí, fins l'ermita. En ella parem breument, reflexionem més simbolismes. La fameta ja ens avisa...
Les molses absorbiren l'humitat i ara ens la mostren verds i cridaners. Alguna flocada de pericó a punt d'esclatar de groc. També d'orquídies abelleres que ens fan parar una estoneta i gaudir de la seva presència. Després d'esmorçar continuem. Tot un luxe poder caminar en estes condicions per paratges salvats dels incendis. L'ambient no pot estar més forestal, i això és apreciat per tothom. Pràcticament en tot el recorregut, travessem bosc, on a penes hi trobem clarianes provocades pels focs i altres inclemències naturals. A la casa forestal de les Planisses,envoltada de boira, compartim "mate cocido" ben calent i foto del grup. Desitgem un digne i prometedor futur a la casa i l'entorn... i comencem a baixar cap a les Fontetes, on el contrast entre l'entorn hidratat, reviscolant i la resta, en un àrea cremada, és patent. Continuem baixant, fins enllaçar amb el camí d'anada, pel qual regressem, amb bones perspectives cap a baix de la muntanya, dels bancals estructurant el paisatge, terres de la Pobla del Duc, Bellús, Benigànim... de la vall Blanca, paisatges culturals de soca-rel ancestral... El sol s'insinua més però no s'acaba de mostrar. De totes maneres la sensació d'anar caminant per un bosc en mig d'un gran massís peninsular no ens la llevem de dins, i és que el Benicadell és molta muntanya, és una gran muntanya diànica, baluard d'eixa brava dorsal bètica que fins i tot s'endinsa en el mar per a tornar a aflorar com a serra de Tramuntana balear.
Una jornada memorable la d'aquest 15-M, diumenge central del maig i festivitat tradicional de sant Isidre llaurador, de la què ens trobem agraïts!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada