Fotografies de l'excursió a Rafelcofer

Excursió a la muntanya del Rabat

Diumenge 25 de març. Matí primaveral, bon estar que acompanya per a passejar pel camp. Un gran grup de persones es dirigeix cap a Rafelcofer. Una breu explicació i comencem a pujar al tossal envoltats de pins i matolls i brosses en flor, les preguntes i comentaris comencen, tractem d'anar responent. El camí és costerut però bo i agradós.  Anem pujant. De seguida arribem dalt, a l'altura d'una gran creu de ferro. Hi ha un panell explicatiu de l'antic assentament ibèric. Les vistes són panoràmiques d'un bon tros de comarca i territori, amb el mar per la part oriental. Ens recreem imaginant l'evolució i ocupació del territori, des d'aleshores fins ara,  amb importants transformacions dels antics boscos de les planures costaneres amb la intensificació gradual dels usos agraris i la terciarització de les últimes dècades per tot arreu.
Alguna fruita, infusió de termos, l'aire, el solet i la companyia conviden a desconnectar una estoneta del tumult de baix, ensenyar-nos entre d'unes i uns alguna cosa nova i recarregar-nos d'energia.

Des d'aquest punt de parada seguim la senda que ens porta a l'altre punt elevat aquesta muntanyeta allargada i aïllada de les serralades properes. Una mena de jardí silvestre entre el runar d'aquests avantpassats ens envolta als dos costats, destacant els espígols de fulla partida (Lavandula multifida) i els asfòdels (Asphodelus cerasiferus). La presencia de garrofer pudent (Anagyris foetida) també és mencionable, recordant la seua distribució procedent de cultiu al voltant d'antigues fortificacions. L'altre punt elevat i vèrtex geodèsic, el Pericó de 176 metres d'altitud sobre el nivell del mar ens serveix d'acomiadament de les amples panoràmiques anteriors. De baixada observem un soroller (Crataegus azarollus) a punt d'esclatar en flors. Seguim la senda que es gira per la part d'ombria cap a la fonteta de Quaresma, envoltada de grans espins albars (Crataegus monogyna). Ja arribant baix i abans d'acabar la ruta pugem a l'ermita de sant Miquel que es troba en un tossalet al costat.

I bo, ja coneixem un altre raconet més, com diria un vell amic. En aquest cas hem visitat un lloc de la comarca ben visible però poc conegut per a molta gent, de fàcil accés i unes  bones vistes de la contornada, el Rabat o muntanya de la Creu.

José Mª Peiró


Les fotografies són de Ricardo López.