Per fi després d'alguns
anys ens hem animat a programar la pujada al cim més alt de la comarca i va
resultar un èxit i una experiència fantàstica. Va ser un esplèndid dia de
desembre i vam pujar per la via més tranquil·la, la de la cara sud. Passats la
Llacuna i després d'un coll a la carretera de L'Orxa, vam deixar els cotxes per
tal d'agafar el sender marcat com a PR que puja al cim. Entre explicacions
sobre solanes, carrasques i les muntanyes diàniques, vam arribar als arrimalls
de les cingleres ja eufòrics per les vistes que estàvem contemplant; el Montgó,
l'Aitana, la Gallinera, la Foradada, Mariola, el Benicadell, la Cuta, el
Mondúver, la Serra Grossa, la Falconera...tot era un espectacle. Des d'allí ja
ens va faltar poquet fins al cim on vam gaudir d'un merescut descans. Després
una part del grup vam anar a veure la nevera de la Safor i el mirador de
la Safor i de nou cap als cotxes més contents que cansats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada