dijous, 26 de juny de 2014

Quins animals més estranys!



Un dia, quan ja havia passat una lluna des que s’havien instal·lat en la boca d’aquella gruta, la colla no va poder eixir de cacera perquè semblava que s’acabava el món; una gran ploguda, acompanyada de moltes lluminàries al cel i una tronada impressionant, els feia impossible l’eixida de la cova i els convidava a mantenir-se arrecerats allà dins. A la vora de la foguera.
Un jove dels membres de la colla, jove, va eixir del fons de la caverna fent unes grans exclamacions, que eren una barreja de por i d’admiració.
Aquell jove va captar l’atenció del líder i va aconseguir fer-se’n acompanyar a la part més interna de la cova.
Quan tots dos van arribar en la galeria on havia estat el jove, aquest va acostar el bol de greix on surava una flameta i va il·luminar, en un pany de la paret, diverses figures d’animals, que apareixien i desapareixien a mesura que ell anava desplaçant el bol.
El líder va tindre la mateixa reacció que, abans, havia tingut el jove: va adoptar un posat amenaçador, va bramar contra aquelles figures, va fer salts i gestos hostils, que eren una mig defensives mig ofensives. Volia evitar que aquells animalots els obligaren a abandonar el refugi.
Però el seu posat va canviar quan, al cap d’una estona, i estimulat per l’actitud calmada del jove, es va adonar que aquelles figures no es movien; s’hi va acostar a poc a poc, i va posar la mà sobre una d’aquelles figures: estava freda, morta. Però, no tenia pèl! Ni escates, ni plomes! La carn no es podia separar de la paret: aquells animals hi estaven enganxats!
Mentre ells dos estaven interrogant-se sobre aquella meravella, va entrar un dels nouvinguts que se’ls havia afegit, a la colla, feia algunes llunes.
Aquest no es va estranyar gens davant d’aquelles imatges; no va fer cap expressió d’alarma, al contrari, va agafar un terrosset que duia al seu sarró, en va trencar un tros, se’l va posar a la palma de la mà, hi va escopir unes quantes vegades, i el va reblanir, després es va posar-se a plasmar una figura humana molt estilitzada. Volia representar una dona recollint llavors amb un cistell a la mà.

Salvador Pallarès-Garí