No hi ha millor dia per a comprovar el bon funcionament d'un rellotge de Sol, que veure'l quan l'ombra del gnòmon ha de coincidir amb alguna de les línies significatives que el formen, com poden ser les línies equinoccials, o les solsticials. Aprofitant que enguany el solstici d'hivern, queia en diumenge, un grup d'alumnes del Curs d'Astronomia, ha realitzat una excursió, per a visitar els diferents rellotges de Sol de la Safor i la Vall d'Albaida, donant un ullada als distints rellotges que formen el conjunt de quadrants solars existents en estes dos comarques.
No ha sigut una visita exhaustiva, perquè no ha donat temps a recórrer-los tots, però sí els mas originals, dissenyats majoritàriament per Joan Olivares, “quadranter” d'Otos.
Vam començar pel que està a Salem, que a pesar de ser un dia solejat, amb una atmosfera límpida i fresca, està “a l'ombra” de les grans garroferes que el rodegen. De veritat que és una llàstima, que un rellotge tan original com este, no puga disfrutar del Sol només que a les hores centrals de cada dia, que és quan rep uns pocs rajos solars.
Este rellotge, està format per tres gnòmon, en angle recte entre si, preparats per a rebre els rajos solars cada un en el seu moment, des de les 6 del matí fins a les 10 de la nit, encara que només el que indica les hores centrals està actiu. Encara sort, que sobre este gnòmon central, es troben dos boletes, que fan que el 17 de setembre, que és quan a Salem celebren la festivitat de Sant Miquel, l'ombra passe per una línia assenyalada sobre el ferro.
A continuació vam passar a Muro de Alcoy, travessant el Benicadell, disfrutant d'unes vistes meravelloses. Un poc abans d'arribar a Muro, al passar per Gayanes, ens vam detindre per a visitar la Cooperativa oliverera, on vam poder veure el procés complet d'obtenció d'oli, a partir de la descàrrega i premsat d'una partida acabada d'agafar d'olives.
Arribats a Muro, el rellotge multi-gnòmon lluïa en tota la seua plenitud, ja que eren les 12:30 hora local, faltant per tant mitja hora perquè el Sol culminara en el dia mes curt de l'any. Entre explicacions i fotografies, va passar la mitja hora, amb la qual cosa vam poder comprovar, que la construcció del rellotge va estar ben dirigida: tant la línia del solstici d'hivern, com l'ombra del gnòmon corresponent a les 12, passaven perfectament per on s'esperava que ho feren.
A continuació, vam posar rumb a Benissoda, per a veure el següent rellotge-escultura. Desgraciadament, este preciós monument es troba en el centre d'un xicotet parc, que igual que el de Salem, es troba pràcticament a l'ombra tot el dia. I precisament el dia del solstici d'hivern, només rebia llum directa del Sol en un costat, que no obstant això va ser suficient perquè poguérem comprovar, que també en este, l'ombra seguia fidelment la línia del solstici d'hivern.
A continuació, vam seguir fins a Palomar, on vam estar comprovant el que diu la llegenda que figura en el rellotge analemàtic que figura en el “Parc dels Astres”: “Quaerendum in te ipso est”, que ve a dir mes o menys, que el que busques, està en tu mateix, fent referència a que el gnòmon el forma la mateixa figura de la persona que està mirant l'obra. Situats correctament en la zona indicada, l'ombra ens va indicar que eren les 12:30 hora solar, la qual cosa traduït al nostre horari civil, ens va avisar que havíem d'anar a Otos, per a arribar a temps al lloc triat per al menjar, ja que l'hora s'acostava.
Una vegada en Otos, vam observar alguns dels molts rellotges que en tot el poble s'han construït, gràcies a la col·laboració entre Joan Olivares, i altres artistes que han dissenyat els vint i escaig rellotges que lluïxen en les parets i carrers. Tots ells, des de l'equatorial que es troba a l'entrada del poliesportiu, fins a l'ull que es troba davant de la casa rural “Ca Les Senyoretes, marcaven exactament l'hora que s'esperava. Desgraciadament, el dia del solstici, al discórrer el Sol per la part mes baixa del cel, havien certes teulades que dificultaven l'arribada dels rajos solars als gnòmon que els esperaven, però eixa circumstància es va aprofitar també per a comprovar que no sols cal fer bé els càlculs d'orientació, sinó tindre present que certs dies especials, encara que es prevegen sobre el paper, pot ocórrer que després en la pràctica no es puguen comprovar, ja que justament eixe dia, l'alçària dels edificis limítrofs, oculta al propi Sol. Per descomptat, el solstici d'estiu no tindrà eixe problema, ja que l'altura del Sol, al ser la màxima, no tindrà cap impediment per a incidir sobre el rellotge i les seues línies especials.
Després d'un reparador menjar, vam passar a veure la terrassa de la pròpia casa rural, on vam poder contemplar tres rellotges més: Un, que per l'orientació de la paret, ha de tindre el gnòmon paral·lel a la mateixa, en compte de sobreeixir d'ella. Este rellotge, és un dels més complets, ja que no sols marca l'hora solar perfectament, com l'indica el cercle d'ombra que forma el gnòmon, sinó les hores babilòniques (que marquen quant de temps fa que va eixir el Sol), i les itàliques (les que indiquen el temps que falta perquè el mateix es pose), i ambdós hores, utilitzant les mateixes línies.
Un altre especial “per a cegos”, ja que no té gnòmon, sinó que utilitza la pròpia llum reflectida en un cercle equatorial, per a acumular en un focus d'una corba epicicloide -en concret una cardioide per la seua forma de cor- la llum, la qual cosa provoca un calfament del vidre, que podem detectar passant el dit per damunt del mateix, i buscant després el relleu que indica l'hora, mes pròxim el punt “calent”. Cal destacar, que a pesar de ser el dia amb menys energia solar, per ser el que presenta una inclinació major, es podia sentir perfectament la calor despresa pel punt que indicava l'hora.
Després d'una amena explicació del contingut de la vitrina que existix en l'entrada, i que està plena de rellotges, brúixoles i artefactes diversos, vam eixir rumb a Benigànim, on vam poder veure el monumental rellotge de Sol digital, encara que lamentablement, al ser precisament el dia mes curt de l'any, ja no vam poder comprovar l'hora, perquè vam arribar just quan el Sol s'acabava de posar, i ja tot el conjunt es trobava submergit en les últimes llums del dia, però sense cap ombra que ens poguera indicar l'hora.
I després de les últimes fotos, ja amb el crepuscle vespertí en ple apogeu i amb Venus i Júpiter lluint en el cel, vam donar per acabada la visita que, en vista que no havia donat temps a veure tot el que havia programat, vam parlar de repetir en una altra data també especial: el solstici d'estiu, per a acabar de comprovar el que hui (per ser el dia mes curt de l'any), se'ns ha quedat pendent.
Marcelino Álvarez.
Monitor del curs d'Astronomia de la UPG.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada