Pàgines

dilluns, 15 de desembre del 2014

Mural fet pels alumnes de valencià elemental




Els alumnes de Valencià elemental i la seua professora, Teresa Ferrando, de la Universitat Popular de Gandia han fet un mural sobre la biografia i obra del poeta i narrador Joan Climent (1918-2004), per tal de conéixer este autor i també, commemorar el desé aniversari de la seua mort.
Cal assenyalar que els estudiants han dut a terme esta activitat amb interés, il·lusió i amb una adequada organització en el treball en equip.

US DESITGEM BON NADAL I FELIÇ ANY NOU 2015

dijous, 11 de desembre del 2014

Excursió: Temps de pansa, la memòria del Riurau


 Diumenge 14 de desembre. 
Una volta entre Terrateig i Montixelvo, en el límit de la Safor i la Vall d'Albaida, ens permetrà conèixer una història peculiar i molt pròpia, la dels riuraus i la pansa. Els anys han anat passant i els oficis vinculats amb la pansa i les seues històries i infraestructures han anat desapareixent. Des de la UPG volem recordar aquest important patrimoni i recuperar la seua veu i la seua història. Ho farem com ens agrada, amb un passeig de la mà d'un expert del tema: Carlos Fuster, que ens parlarà de la importància de la pansa en un entorn preciós: la serra de la Carrasqueta.

Nivell: Mitjà
Guies: Carlos Fuster, historiador i Xavi Ródenas, enginyer forestal.

 
Eixida: 9,00 h. des del Parc Ausiàs March amb vehicles propis.
Places: limitades a 30 (per ordre d’inscripció)
Inscripcions: fins el 12 de desembre a la UPG (Plaça Loreto, 4).

Preu: 5 Euros 

dimecres, 10 de desembre del 2014

Un passeig per la vila: la Seu, l'hospital de Sant Marc, el convent de Santa Clara i l'antiga universitat



Dins del cicle de visites guiades al patrimoni de Gandia, farem un recorregut pels monuments i carrers més importants de la ciutat situats en el centre històric. L’itinerari va endinsant-nos en el context històric des de finals del segle XIII fins al XVII. Quatre edificis emblemàtics de Gandia ens faran reviure quatre segles de la nostra història i les tendències artístiques que van del gòtic fins al barroc.  

Dia: 13 de desembre (dissabte)
Horari: de 10 a 12 h. / Eixida des de la UPG ( Plaça de Loreto, 4)
Preu: 5 Euros.
Matrícula: del 3 al 12 de desembre; de 10 a 13 hores i de 17 a 19 hores.
Places limitades (per ordre d’inscripció)
Guia: Estela Pellicer (Historiadora de l’Art)

dimarts, 9 de desembre del 2014

Taller de decoracions de Nadal









Perquè quan arriben les celebracions nadalenques ens agrada tindre la casa, el comerç o l’oficina ambientats com cal, la UPG vos ofereix un taller de decoracions senzilles de realitzar i a baix cost. Materials reciclats o de fàcil obtenció ens possibilitaran que, amb pocs recursos i una miqueta d’habilitat manual, visquem aquestes festes entranyables envoltats de bonics detalls. Aprendrem a fer arbres de Nadal amb palets de gelats i decorats amb boletes de productes casolans; També coneixerem les tècniques per a confeccionar centres de taula, ciris, corones vegetals per a la porta de casa i moltes idees més.

Dies: 12 i 19 de desembre (divendres)
Horari: de 9,30 a 12, 30 hores
Preu: 5 Euros
Lloc: UPG ( Plaça de Loreto, 4)
Matrícula: del 3  al 10 de desembre; de 10 a 13 h. i de 17 a 19 h.
Places limitades (per ordre d’inscripció).

divendres, 5 de desembre del 2014

Preparant el Nadal a la UPG

Els alumnes de Patchwork i Enquadernació han començat a engalanar la seua de la UPG amb motius nadalencs. Ací els veiem en acció.








dijous, 4 de desembre del 2014

Mirar el passat. Gandia en blanc i negre II


Visita dels alumnes de valencià elemental amb la seua professora, Teresa Ferrando, i el director de la UPG, Lluís Romero, a l´exposició “ Mirar el passat. Gandia en blanc i negre II”, que es troba al claustre de la Biblioteca Central de Gandia. Hi ha més de 300 fotos antigues que ens mostren com era la ciutat entre 1887 i els anys 60 del segle passat.
Una activitat interessant i formativa que va agradar molt als aprenents.

dimecres, 3 de desembre del 2014

ENGLISH AT THE UPG: FAMILY PICS

HI EVERYBODY!!!

Como podéis imaginar no todo es estudio y más estudio en nuestras clases, también hay ratos distendidos, risas y buen rollo. Sabemos de buena tinta que de nuestros grupos han salido grandes amistades ¡No todo va a ser trabajo!.
¿Porqué no te animas? Nuestro próximo cuatrimestre empieza en Febrero, atento/a a la preinscripción.










dimarts, 2 de desembre del 2014

Fotos de l'excursió al monestir de Sant Jeroni de Cotalba

Fotos de l'excursió al monestir de Sant Jeroni de Cotalba que van fer els alumnes de l'Itinerari pel patrimoni de Gandia amb la seua monitora, Estela Pellicer.





dimecres, 26 de novembre del 2014

Excursió: La talaia del castell d'Alfandech


El castell d'Alfandech pot ser el més impressionant dels nostres castells, i és per això que és el que més històries provoca entre el poble. Envoltat de llegendes, aquesta talaia natural és un mirador impressionant de la Valldigna i de les nostres muntanyes. Però, a més a més, és una obra arquitectònica impressionant. De camí visitarem la Fontarda i la Xara i, com no, el imponent monestir de Santa Maria de la Valldigna i el naixement del riu Vaca. Un passeig entre Simat i Benifairó que no us podeu perdre.
Nivell: Mitjà.

Eixida: Diumenge 30 de novembre. 9 hores des del parc Ausiàs March, amb vehicles propis.
Places: Limitades a 30 (per ordre d'inscripció).
Inscripcions: fins el 28 de novembre a la UPG (Pl. Loreto, 4).
Preu: 5 euros.

dimarts, 25 de novembre del 2014

Els alumnes del curs de Valencià elemental


Ací tenim als alumnes del curs de Valencià elemental de la UPG amb la seua professora, Teresa Ferrando.
Anima't. Vine a la UPG a gaudir d'un bon ambient de treball i de nous companys en unes classes entretingudes, comunicatives i plenes d'activitats diverses.
Mai és tard per a aprendre valencià!

dilluns, 17 de novembre del 2014

Fotos de l'excursió a Manesa







Comencem il·lusionats un any d'excursions que esperem siguen plenes d'emocions i d'aprenentatges, i de moment podem dir que ha sigut així. Manesa, com sempre, no va defraudar a ningú, ni als qui ja el coneguem. Un dia de tardor preciós, amb frescoreta a la ombria i solet bo a la solana, molta vegetació per parlar-ne i algun bolet traient el cap.

Erem un bon grup, que rondava la treintena i que es va comportar amb una educació excepcional. Vam parlar de tots els nostres Quercus i de les flors d'hivern, de solanes i ombries, de simes i avencs, del Mondúver i la Penyalba... de la nostra Safor, que poc a poc estima més gent.

Ara a seguir les classes i a preparar la propera al fabulós Castell d'Alfandech.

Xavi Ródenas, monitor del curs de Senderisme de la UPG


dimarts, 4 de novembre del 2014

Excursió: Un passeig de tardor per Manessa. A la recerca de bolets.



Comencem el cicle d'excursions de la UPG amb una proposta tardorenca per tal d'anar a veure colors i bolets. Amb bolets o sense, gaudirem d'un passeig forestal preciós,  per tal de conèixer un dels pocs boscos que tenim a la comarca. A més a més, un bosc especial, doncs es tracta d'un surar ben conservat a l'entorn de la fascinant serra d'Aldaia.
Dificultat: Mitjana.


Eixida: Diumenge 16 de novembre. 9,00 h. des del Parc Ausiàs March amb vehicles propis.
Places: limitades a 30 (per ordre d’inscripció)
Inscripcions: fins el 14 de novembre a la UPG (Plaça Loreto, 4).

Preu: 5 Euros 

dimarts, 14 d’octubre del 2014

INGLÉS en la UPG






Hi everybody !!!

Es tiempo de matrícula para los cursos de la UPG y las profesoras de inglés, Irene Moreno y Gema Hernández, hemos pensado que os vendría bien una ayuda para tomar la decisión correcta a la hora de elegir nivel. Como siempre, ofrecemos distintos niveles y horarios de clase distribuidos de lunes a jueves:

A1 : Perfecto para iniciarte en la lengua, no importa la edad que tengas. Empezaremos el cuatrimestre desde unas nociones básicas y acabaremos teniendo una conversación elemental.

A2: ¿Ya has dado algún curso de Inglés? ¿Lo estudiaste en el colegio o Instituto pero no lo has vuelto a practicar? ¿Quieres refrescar tus conocimientos?¿Quieres viajar y hacerte entender?...¡Este es tu curso!

B1: Si estás interesado en este nivel ya conoces su importancia.
Has acabado tu carrera y necesitas completar tu CV, buscas trabajo y es un requisito indispensable, se te daba bien en bachiller pero no has vuelto a practicarlo, quieres ir al Reino Unido pero necesitas más nivel oral, estamos de acuerdo... ¡Necesitas el B1!

También os dejamos un vínculo que os llevará a la web de Cambridge English, concretamente a una prueba de nivel que es perfecta para comprobar cuánto inglés sabes. Es esta:

http://www.cambridgeenglish.org/es/test-your-english/

¡Ah! y recordad que hay un nuevo grupo de iniciación al Alemán por las mañanas.

See you soon and ...Enjoy English!!!

dimarts, 16 de setembre del 2014

Cursos octubre 2014 - febrer 2015


Alemany. Nivell elemental
Dilluns i dimecres. 10-11.30 h
UPG (Pl. Loreto, 4)

Anglés. Nivell 1 - Grup A
Dilluns i dimecres. 18.30-20 h
CIG-UV (C/ Tossal, 8)

Anglés. Nivell 1 - Grup B
Dilluns i dimecres. 20-21.30 h
UPG (Pl. Loreto, 4)

Anglés. Nivell 2
Dimarts i dijous. 18.30-20 h
CIG-UV (C/ Tossal, 8)

Anglés. Preparació B1
Dimarts i dijous. 17-18.30 h
CIG-UV (C/ Tossal, 8)

Balls de saló
Dilluns i dimecres. 19-20.30 h
C.S. Corea (Av. de la Mar, 6)

Balls de saló
Dimarts i dijous. 19-20.30 h
Antiga escola de Benipeixcar (C/ Sants de la Pedra, s/n)

Boixets (taller de 20 hores)
Dimecres. 10-11.30 h
UPG (Pl. Loreto, 4)

Ceràmica artística. Iniciació
Dilluns i dimecres. 17-19 h
Casa de la Natura (Parc Ausiàs March, s/n)

Ceràmica artística. Perfeccionament
Dimarts i dijous. 17-19 h
Casa de la Natura (Parc Ausiàs March, s/n)

Club de lectura (taller de 10 hores)
Un dilluns de cada mes. 18-20 h
UPG (Pl. Loreto, 4)

Cuina de mercat
Dilluns i dimecres. 17.30-19.30 h
C/ Carmelites, 26

Cuina de mercat
Dimarts i dijous. 17.30-19.30 h
C/ Carmelites, 26

Dibuix i pintura
Dilluns i dimecres. 9.30-11.30 h
UPG (Pl. Loreto, 4)

Dibuix i pintura
Dimarts i dijous. 17.30-19.30 h
UPG (Pl. Loreto, 4)

Dibuix i pintura
Dilluns i dimecres. 19-21 h
UPG (Pl. Loreto, 4)

Educació infantil. Introducció
Dimarts i dijous. 10-11.30 h
UPG (Pl. Loreto, 4)

Enquadernació
Dimarts i dijous. 9.30-11.30 h
UPG (Pl. Loreto, 4)

Fotografia. Nivell 1
Dilluns i dimecres. 20-21.30 h
UPG (Pl. Loreto, 4)

Fotografia. Nivell 2
Dilluns i dimecres. 18-20 h
CIG-UV (C/ Tossal, 8)

Informàtica. Introducció
Dilluns i dimecres. 17-18.30 h
UPG (Pl. Loreto, 4)

Informàtica. Perfeccionament
Dilluns i dimecres. 10.30-12 h
UPG (Pl. Loreto, 4)

Informàtica. Perfeccionament
Dimarts i dijous. 17-18.30 h
UPG (Pl. Loreto, 4)

Internet i correu electrònic
Dilluns i dimecres. 18.30-20 h
UPG (Pl. Loreto, 4)

Itinerari pel patrimoni de Gandia
Dimecres 17.30-19 h 
UPG (Pl. Loreto, 4)
Dissabtes 10-12 h (visites guiades)

Manualitats
Dimarts i dijous. 19.30-21.30 h
UPG (Pl. Loreto, 4)

Manualitats
Dimarts i dijous. 16-18 h
C.S. Marcel·lí Pérez (C/ Mare de Déu Blanqueta, 19)

Manualitats
Dimarts i dijous. 16-18 h
C.S. Marxuquera (Pl. Ermita, s/n)

Manualitats
Dimarts i dijous. 16-18 h
C.S. Raval (C/ de la Moreria, 11)

Manualitats
Dilluns i dimecres. 17.30-19.30 h
C.S. Santa Anna (C/ Santa Anna, 59)

Patchwork (taller de 20 hores)
Dilluns. 10-12 h
UPG (Pl. Loreto, 4)

Restauració de mobles (taller de 20 hores)
Dimarts. 16.30-18.30 h
Lloc a determinar

Senderisme a la Safor
Dijous. 17.30-19.30 h
UPG (Pl. Loreto, 4)
Aquest taller es complementa amb dues excursions mensuals els diumenges.

Tall i confecció
Dimarts i dijous. 17-19 h
C.S. Beniopa (C/ Mestre Michavila, 1)

Tall i confecció
Dimarts i dijous. 15-17 h
Foro de Convivencia Manuel Broseta (C/ Cervantes, 24)

Tall i confecció
Dilluns i dimecres. 16-18 h
C.S. Raval (C/ de la Moreria, 11)

Tractament digital d'imatges (taller de 20 hores)
Dimarts i dijous. 19.30-21 h
UPG (Pl. Loreto, 4)

Valencià elemental
Dimarts i dijous. 18.30-20 h
UPG (Pl. Loreto, 4)

Valencià mitjà
Dilluns i dimecres. 18.30-20 h
CIG-UV (C/ Tossal, 8)

Valencià superior
Dilluns i dimecres. 17-18.30 h
CIG-UV (C/ Tossal, 8)

Vídeo 1
Dimarts i dijous. 10-12 h
UPG (Pl. Loreto, 4)



BASES

INSCRIPCIÓ
Podran inscriure’s totes les persones majors de 16 anys. El període d’inscripció és del 22 de setembre al 7 d’octubre, als locals de la UPG o Centres Socials. La inscripció finalitza l’últim dia a les 13.30 h.

 MATRICULACIÓ

La matriculació es realitzarà, una vegada acceptada, del 13 al 24 d’octubre, a les oficines situades en:
                        UNIVERSITAT POPULAR DE GANDIA -  Pl. Loreto, 4 – GANDIA
                        Tl. 96 295 95 15

HORARI OFICINES UPG                  
            de dilluns a dijous:
                                   matí, de 9 a 13.30 h
                                   vesprada, de 17 a 20 h
els divendres, de 9 a 13.30 h

DOCUMENTACIÓ per a la inscripció: DNI
DOCUMENTACIÓ per a la matriculació:
-Carnet Jove, targeta 12:35. Jubilats i pensionistes, amb el carnet corresponent i la targeta daurada.
-L’imprés de pagament


PAGAMENT
Una vegada confirmada a les oficines de la UPG l' acceptació al/s curs/os, rebran un document per a fer l’ingrés bancari. Aquest document hauran de tornar-lo, amb el segell del banc en el termini màxim de dos dies. En cas de no fer-ho així, es considerarà que la plaça queda vacant.
El rebut podrà abonar-se en qualsevol  entitat bancària col·laboradora.


PREU
El preu de cada curs és de 80 euros.
El preu de cada taller de 20 hores és de 40 euros.
El preu de cada taller de 10 hores és de 20 euros.
Les persones amb Carnet Jove, targeta 12:35, targeta daurada o de jubilat/pensionista  tindran un descompte del 20%.
El preu de les activitats obertes (excursions, visites guiades, etc.) és de 5 euros.


DURACIÓ DELS CURSOS
Els cursos s'impartiran del 27 d’octubre de 2014 al 5 de febrer de 2015. Els tallers s’impartiran en les dates indicades al programa. Les vacances seran les que indique el calendari escolar.
La data de les diferents activitats obertes s’anunciarà amb suficient antelació en El Full i a la web de la UPG.

OBSERVACIONS

-Places limitades.
-La inscripció és gratuïta i  delegable.
-Una mateixa persona podrà inscriure’s només a dos cursos de la mateixa matèria.
-En els cursos que les inscripcions superen el nombre de places ofertades, s’efectuarà un sorteig públic pel secretari general de la corporació en el saló de plenaris, a fi d’ajustar-ne l’oferta i la demanda. El procediment serà el següent: s’extraurà a l’atzar el número de la inscripció que obri la llista d’acceptació i es comptaran a partir d’aquest les places ofertades fins completar el curs. El número següent a l’última plaça admesa obrirà igualment una llista d’espera seguint l’ordre ascendent d’inscripcions.
-El sorteig es realitzarà el dia 8 d’octubre a les 9,30  h  en l’Ajuntament de Gandia, i estarà obert al públic.
-La matrícula és intransferible i no es tornarà el seu import una vegada començades les classes.
-Les possibles despeses de material que origine cada curs seran sufragades pels propis alumnes.
-Els alumnes hauran d’arreplegar el material i els efectes personals en acabar el curs. De no fer-ho així, la UPG no se’n fa responsable.

Més informació al telèfon 96 295 95 15 o al correu electrònic upg@gandia.org.



dimecres, 23 de juliol del 2014

dissabte, 19 de juliol del 2014

El descubrimiento






 Al fin habíamos llegado a aquella hermosa cicatriz que podía divisarse desde la falda de la montaña. Había depositado todas las esperanzas de mi largo viaje hasta la Costa Mediterránea en aquella gruta, de la que esperaba recibir las respuestas a cientos de preguntas que se hospedaban en mi cabeza desde hacía años. Levanté la mirada y mis ojos se cargaron de alegría al contemplar que estábamos tan solo a unos metros de la Cueva del Parpalló. A pesar de que estaba ansioso de cruzar su puerta, decidí que sería mejor tomarnos un merecido descanso antes de entrar y de esa manera recuperar fuerzas e hidratarnos tras la dura caminata.
Tras dar buena cuenta del bocadillo y mientras esperaba a que los demás acabaran de almorzar decidí que lo mejor sería echar un vistazo por los alrededores de la cueva. Si mis sospechas eran ciertas, allí debía encontrar indicios suficientes que confirmaran que aquella zona ya había sido habitada hacía miles de años por nuestros congéneres.
No tardé demasiado tiempo en darme cuenta de que mis teorías no serían fáciles de corroborar al menos sin pisar el interior de la cueva, ya que aquel sendero había sido utilizado con regularidad por pastores y rebaños vecinos que incluso habían utilizado aquellas cavidades como refugio habitual. Para mi satisfacción, mientras exploraba las inmediaciones pude encontrar algunos pedernales o “piedras de fuego”, que era el nombre con el que comúnmente llamaban los campesinos a sus mecheros, algo que resultaba una buena noticia para mí y para mi equipo. Sin ni siquiera prestar atención, fui adentrándome entre los arbustos y acercándome a aquella garganta excavada en la roca. La estudié durante unos minutos. A simple vista parecía de fácil acceso, así que avisé a mis compañeros de que realizaría una primera exploración en solitario. Tras colocarme el traje impermeable, prendí fuego a la llama de mi casco y le solicité a Joan que me ayudara a asegurar las cuerdas de seguridad al arnés de cuero que habíamos fabricado para la ocasión.
Después de dar unos primeros pasos inestables hacia el interior de la caverna adentrándome en la negrura,  vi algo en el suelo que me llamó la atención. Me agaché y tomé entre mis dedos lo que a todas luces era la punta de una flecha de aletas y pedúnculo. Las pequeñas láminas geométricas de sílex utilizadas en su confección me indicaron que debían tener entre unos 11.000 y 15.000 años. Eché un vistazo a mi alrededor esperando poder encontrar más objetos que pudieran darme más datos sobre la antigüedad de aquella pequeña joya de la naturaleza bajo la que me resguardaba. A pocos metros divisé una pieza que también llamó mi atención. Me acerqué y cogí el objeto comprobando, cuando lo tuve en mi mano que se trataba de un raspador de sílice con un extremo redondeado que solía ser utilizado en el paleolítico superior para el trato de la piel y la fabricación de ropa y calzado.
A medida que entraba en la cueva, sentía como mi espíritu se sentía cada vez más libre, menos atado a la realidad que me rodeaba y más en comunión con aquella hospitalaria morada. Mientras los segundos pasaban, no podía creer lo que estaba ocurriendo a mi alrededor. La quietud que me había rodeado hasta ese momento comenzaba a resquebrajarse animada por el estado de éxtasis que me embargaba. Cuando abrí mis ojos tras ese momento de ensoñación, sentí que pertenecía a aquel lugar tanto como aquellas figuras de cabellos largos que me rodeaban y que grababan con tesón imágenes de animales sobre las plaquetas de la galería interior. Por ensalmo, mi mirada se desvió hacia un rincón en el que un malhumorado individuo se encontraba acuclillado y desde el que desechaba lanzando al aire diferentes instrumentos rotos o inservibles. Los cazadores procedían a la inscripción y decoración de sus jabalinas preparándolas para la caza, mientras las mujeres despellejaban los animales para proceder a su cocinado.  
Una voz me sacó de mi sueño mientras una sonrisa de satisfacción afloraba en mi rostro. Sentí que la paz y la felicidad me embargaban después de comprobar que todos aquellos años de dedicación habían sido recompensados.
Leonardo Jiménez Gómez

dijous, 26 de juny del 2014

Un viaje inesperado


 Homenaje a la cueva del Parpalló

Una mañana de primavera, hace 18 000 años. El viento frío azota por ráfagas las laderas de las montañas. La cubierta arbórea no es muy importante, dejando una sensación de espacios abiertos muy grandes. El paisaje está cubierto de diferentes tipos de hierbas de diferentes tamaños, líquenes y algunos que otros pinos y árboles acostumbrados al frío. Aún así la vida florece y perdura en estas condiciones. La lucha por la supervivencia es la mayor preocupación para  los pequeños grupos humanos de la zona: nómadas, cazadores, recolectores, pescadores, que por fortuna o no, les ha tocado vivir en este momento. 

En una de las laderas aparece una silueta humana, es Dan´Ha. Un adolescente apuesto, de pelo negro, ojos castaños y de mirada astuta, vestido con traje y zapatos de pieles contra el frío que le cubre todo el cuerpo. El conjunto está hecho varias capas de pieles claras, unidas y cosidas entre si, dándole toda la protección necesaria contra las inclemencias del tiempo. Como armas solo lleva un cuchillo de piedra y una lanza por si surge algún imprevisto. Parece que no le molesta tanto el viento, está acostumbrado, mientras no nevara todo irá bien. Le gusta pasear por la zona, solitario, a la escucha, observando el entorno, las plantas o los animales, pero le ha tocado vigilar los alrededores de su cueva y  si otros grupos humanos desconocidos vienen con malas intenciones. Tiene que estar preparado para avisar a los suyos pero finalmente este día  ha pasado tranquilamente.

Dan´Ha pertenece a la tribu de los talladores de hojas planas, o “Zikha-Uk-Tsi” como se denominan a  sí mismos en su propio idioma. El nombre se debe a las valiosas herramientas de sílex, u otras rocas, que producen y que tienen, en su mayoría, formas planas como algunas de las hojas de los árboles. En ocasiones las intercambian por otras herramientas o productos que necesitan mediante trueque cuando se encuentran en grandes reuniones tribales, dos o tres veces al año.

La tribu,  compuesta por varios clanes o familias que viven aisladas pero están en contacto a menudo, son autosuficientes y autónomas, pueden hacer todo tipo de actividades pero su familia está especializada en el dominio artístico para uso sagrado. Trabajan para toda la colectividad de forma casi anónima pero reciben el reconocimiento por esta labor muy importante dentro y fuera de la comunidad.

Dan´Ha tiene muchas habilidades para un joven de su edad, trabaja con diversos tipos de materiales:  piedra, madera, marfil, huesos, fibras vegetales, y conoce muchas técnicas aunque tiene, como su padre, predilección por el grabado y la pintura de animales, plantas y símbolos en plaquetas de piedra. 

La covacha donde trabaja su padre y vive su familia, sirve también de lugar de culto en ocasiones y de almacén donde dejan piezas y esbozos en diferentes lugares desde hace ya varias generaciones atrás.  Suelen venir, a veces, otros artesanos artistas de otros clanes o familias para aprender, intercambiar información y experiencias.

El verano transcurre mas o menos sin grandes cambios, aunque su padre, en una operación de talla de sílex, se ha herido gravemente la mano, lo que le ha dificultado gravemente la posibilidad de seguir realizando grandes trabajos pero Dan´Ha, que ya tiene quince primaveras, poco menos de la mitad de la vida humana en esa época, ha pedido permiso para sustituirle como gran maestro dedicado a obras artísticas o “Kuer-Ur-Anak”.

Su padre ha aceptado pero ha ido a ver al consejo de ancianos de todas las familias cercanas para proponer a su hijo en el puesto.
Para ser gran maestro es importante efectuar un rito de paso, que consiste en un viaje iniciático. En él, tendrá, entre otras cosas, que elegir un nuevo animal totémico creador para su clan. El viaje tiene sus riegos pero tendrá que asumirlos para superar el rito.
Emocionado y algo asustado a la vez, razonando llega a la conclusión pues puede que este evento sea una gran oportunidad para él, su familia y toda la tribu.

Para empezar su camino, tendrá que esperar la migración anual de los renos en el otoño, en dirección del norte hasta la montañas sagradas.

Dan´Ha se ha preparado para la marcha y junto con dos otros compañeros elegidos por el consejo, emprenderán en breve el viaje de sus vidas. Todo está por hacer y descubrir.

Gonzalo Ortega


Quins animals més estranys!



Un dia, quan ja havia passat una lluna des que s’havien instal·lat en la boca d’aquella gruta, la colla no va poder eixir de cacera perquè semblava que s’acabava el món; una gran ploguda, acompanyada de moltes lluminàries al cel i una tronada impressionant, els feia impossible l’eixida de la cova i els convidava a mantenir-se arrecerats allà dins. A la vora de la foguera.
Un jove dels membres de la colla, jove, va eixir del fons de la caverna fent unes grans exclamacions, que eren una barreja de por i d’admiració.
Aquell jove va captar l’atenció del líder i va aconseguir fer-se’n acompanyar a la part més interna de la cova.
Quan tots dos van arribar en la galeria on havia estat el jove, aquest va acostar el bol de greix on surava una flameta i va il·luminar, en un pany de la paret, diverses figures d’animals, que apareixien i desapareixien a mesura que ell anava desplaçant el bol.
El líder va tindre la mateixa reacció que, abans, havia tingut el jove: va adoptar un posat amenaçador, va bramar contra aquelles figures, va fer salts i gestos hostils, que eren una mig defensives mig ofensives. Volia evitar que aquells animalots els obligaren a abandonar el refugi.
Però el seu posat va canviar quan, al cap d’una estona, i estimulat per l’actitud calmada del jove, es va adonar que aquelles figures no es movien; s’hi va acostar a poc a poc, i va posar la mà sobre una d’aquelles figures: estava freda, morta. Però, no tenia pèl! Ni escates, ni plomes! La carn no es podia separar de la paret: aquells animals hi estaven enganxats!
Mentre ells dos estaven interrogant-se sobre aquella meravella, va entrar un dels nouvinguts que se’ls havia afegit, a la colla, feia algunes llunes.
Aquest no es va estranyar gens davant d’aquelles imatges; no va fer cap expressió d’alarma, al contrari, va agafar un terrosset que duia al seu sarró, en va trencar un tros, se’l va posar a la palma de la mà, hi va escopir unes quantes vegades, i el va reblanir, després es va posar-se a plasmar una figura humana molt estilitzada. Volia representar una dona recollint llavors amb un cistell a la mà.

Salvador Pallarès-Garí

Quines pedres més estranyes!



El jove de la colla acabava de trobar-se una pedra que tenia unes cares molt suaus i uns cantells molt tallants. Allò li va fer pensar en un tros de pell aixafat a les vores amb les dents, un tros de pell adobat per servir de recobriment dels pals que usaven com a mànecs de diferents estris.
Aquella pedra, que era més tallant que les que ells feien servir habitualment, estava al seu sarró d’aquell estrany que els havia atacat, i que acabaven de matar. Era com ells, però tenia el cap més arrodonit. Les celles d’aquell foraster no eren tan prominents com les de la gent de la seua colla.
D’on vindria? N’hi havia més, com aquell?
La colla estava nerviosa des de la trobada amb aquell forà: sabien que havien pogut matar-lo només perquè ell estava sol, perquè duia unes coses molt perilloses: una branca que estava lligada dels dos extrems i que havia usat per tirar-los unes vares molt primes que es clavaven molt; i feien molt de mal! També s’havia tret del sarró un pal que duia lligada una llesca de pedra molt afilada, molt tallant. Més encara que la que ell tenia a les mans.
La nit següent a la brega no van eixir de la boca de la caverna, i el líder i dos adults es van quedar desperts tota la nit. Però no hi havia tornat a aparèixer cap altre individu com aquell.
* * * * *
A l’altre vessant de la vall, a la cara de l’ombria, un grup de la colla del mort, des d’una petita plana descoberta que havien trobat, es miraven la foguera que havien fet els que havien matat el seu company.
Hi havien arribat vagarejant des de terres molt llunyanes, fugint del fred i la gelada.
El dia de la trobada es van esglaiar per la rauxa que van mostrar els habitants de la vall. No tenien les eines que ells sí havien aprés a construir, però treien la força del grup. Quan el seu amic es va trobar amb els de la vall, aquells van començar a cridar-se els uns als altres, i s’hi van reunir tants que els nouvinguts van pegar a fugir de por.
Els vallers, per contra, havien aconseguit domar el foc, el tenien a la seua disposició, l’havien fet seu; cosa que els forasters admiraven, i ja havien vist en altres grups amb qui s’havien trobat, però només havien aconseguit furtar-ne una flama, en una ocasió, que se’ls havia apagat en una nit de pluja i no van poder tornar-lo a encendre.
* * * * *

Llavors tots esperaven sense saber què esperaven. El temps va passar. Molt de temps.
Ara uns homes amb paletes i pinzells rastregen les marques de la batalla. Les cendres d’aquelles vides.


Salvador Pallarès-Garí



dimecres, 4 de juny del 2014

Colors & Formes - Mostra d'activitats final de curs 2014 - Alumnes de la UPG


Com cada any -i ja en son 30!-, entrant l'estiu, la UPG fa balanç del que ha sigut el curs que acaba. Una exposició i una mostra d'activitats presentaran més d'un centenar d'obres, entre pintures, ceràmiques, fotografies, dibuixos, manualitats, boixets, dissenys de roba i patchwork, que els alumnes han realitzat, inspirats en el lema FORMES & COLORS. Tot seguit, es donaran a conèixer els premis del VI Certamen de narrativa breu que coordina el Taller literari, i es presentaran activitats organitzades pels alumnes d'anglés i valencià; assistirem a la presentació de l'audiovisual Feliç aniversari, UPG. Per molts anys!, dirigit per Boro Mañó, on han participat un gran nombre de persones, que s'han posat davant la càmera per a transmetre'ns records, anècdotes, experiències i vivències del seu pas per la UPG.

Acabarem la mostra amb l'acte de lliurament del guardó AMIC DE LA UPG a una persona o entitat que haja destacat per la seua col·laboració i amistat amb el nostre centre.

Programa:

19.00 Sala d'exposicions Coll Alas (pl. Escola Pia, 1)

- Inauguració de l'exposició FORMES & COLORS *

20.00 Saló d'actes de la Casa de la Marquesa (pg. Germanies, 13)

- VI Certament de narrativa breu LLETRES DE LA UPG.
- Projecció de l'audiovisual Feliç aniversari, UPG. Per molts anys!
- Lliurament del premi AMIC de la UPG.
- Actuació dels dolçainers i tabaleters de la Safor-UPG.

* L'exposició es podrà visitar fins el 22 de juny.

dijous, 29 de maig del 2014

La joven Europa y los albores del arte.

Grabado de Xaro Bonilla


        La joven Europa había llegado a una exposición de grabados de arte contemporáneo, por recomendación de una amiga, las obras le interesaron enseguida, una especialmente le llamó la atención, se llamaba “Diálogos” y era de Xaro Bonilla, una artista de la Safor.

La obra le gustó de inmediato y se detuvo observándola, intentando entender el mensaje del artista. Sin saber cómo o por desvío profesional, comenzó a meditar sobre las implicaciones que podía tener en su visión personal del arte. Entró en un breve pero fecundo “trance interpretativo”.

Se desprendía una especie de proceso de fusión creativa, había una energía positiva, matizada con un toque de exotismo y un aire de fiesta general. Para ella era todo un encuentro con África. Puede que fuera por la técnica de grabado en semitinta, a la manera negra, o por los rasgos mismos del personaje central, o por el propio diseño que le recordaba el arte “naif”. El conjunto le pareció encantador lejos de toda sofisticación o clasicismo.

Le gustaba este grabado porque también le recordaba los inicios del arte en la Prehistoria. Le parecía interesante la relación entre el arte actual y el arte rupestre, o de este con el arte primitivo de otros continentes, como el de los aborígenes australianos. Le fascinaba el arte rupestre porque con poco expresaba lo esencial de la vida.

Europa era profesora de artes plásticas y años atrás  había investigado llegando a la conclusión que en los tiempos prehistóricos estaba todo por hacer e inventar, el arte era la vida misma en toda su amplitud. Su propio nombre no existía como  tampoco existe en gran parte de las sociedades tradicionales actuales. Estaba segura que no surgía de la nada y que estaba relacionado con el mundo circundante. Eran esos tiempos difíciles para la vida, donde gran parte de las actividades estaban relacionadas con la lucha por la supervivencia pero esos hombres habían restado parte de su tiempo y energía en preocupaciones sagradas, mágicas y mitológicas y quizá también creativas, estéticas y narrativas.

Qué difícil era interpretar el arte rupestre privado de un contexto vivencial, cultural y religioso donde se creaba. De compararlo y entenderlo, como hacemos nosotros con el arte en general. Se debía buscar su origen en otro lugar.  Recordó lo que decía su amigo Pablo, que también era arqueólogo :  “… para los prehistóricos la cosa era más fácil de lo que parecía pues no diferenciaban tanto los conceptos como lo hacemos nosotros”. Le gustaba su punto de vista porque era innovador y diferente al suyo. Su hipótesis era que el arte tenía su origen en actividades relacionadas con la creación de herramientas de piedras.

Al principio de la humanidad, cuando los hombres creaban los primeros útiles en piedras talladas, como los bifaces, buscaban a veces algo más aparte de su funcionalidad, agregaban o sobreañadían otra intención al objeto, de tipo estético u otro cuyo sentido se nos escapa. Este es el punto clave. El resultado se manifestó en la geometría de la pieza o en la elección de ciertas piedras con colores bonitos o características especiales.

Esta importante idea sedujo a Europa. Cuándo los artistas prehistóricos comenzaron a pintar, grabar y esculpir en las paredes y techos de las cuevas y abrigos, o en pequeños objetos como en piedras, huesos o marfiles, ya tenían un cierto sentido artístico y técnico y  pudieron llegar a un alto grado de realismo y perfección: el ejemplo lo encontraba en las pinturas y grabados de las cuevas de Altamira o de Lascaux y Chauvet en Francia.

Europa, satisfecha por el viaje recorrido, continuó la visita y al acabar de observar el conjunto, salió de la cueva, ups perdón, de la exposición, alegre para el resto del día, totalmente en armonía con sus orígenes.

Gonzalo Ortega
Taller de creación Literaria
Visita a la exposición "Cinco tórculos"
Sala Coll Alas