Un dia, quan ja havia passat una lluna des que
s’havien instal·lat en la boca d’aquella gruta, la colla no va poder eixir de
cacera perquè semblava que s’acabava el món; una gran ploguda, acompanyada de
moltes lluminàries al cel i una tronada impressionant, els feia impossible
l’eixida de la cova i els convidava a mantenir-se arrecerats allà dins. A la
vora de la foguera.
Un jove dels membres de la colla, jove, va
eixir del fons de la caverna fent unes grans exclamacions, que eren una barreja
de por i d’admiració.
Aquell jove va captar l’atenció del líder i va
aconseguir fer-se’n acompanyar a la part més interna de la cova.
Quan tots dos van arribar en la galeria on
havia estat el jove, aquest va acostar el bol de greix on surava una flameta i
va il·luminar, en un pany de la paret, diverses figures d’animals, que
apareixien i desapareixien a mesura que ell anava desplaçant el bol.
El líder va tindre la mateixa reacció que,
abans, havia tingut el jove: va adoptar un posat amenaçador, va bramar contra
aquelles figures, va fer salts i gestos hostils, que eren una mig defensives
mig ofensives. Volia evitar que aquells animalots els obligaren a abandonar el
refugi.
Però el seu posat va canviar quan, al cap
d’una estona, i estimulat per l’actitud calmada del jove, es va adonar que
aquelles figures no es movien; s’hi va acostar a poc a poc, i va posar la mà
sobre una d’aquelles figures: estava freda, morta. Però, no tenia pèl! Ni
escates, ni plomes! La carn no es podia separar de la paret: aquells animals hi
estaven enganxats!
Mentre ells dos estaven interrogant-se sobre aquella
meravella, va entrar un dels nouvinguts que se’ls havia afegit, a la colla,
feia algunes llunes.
Aquest no es va estranyar gens davant
d’aquelles imatges; no va fer cap expressió d’alarma, al contrari, va agafar un
terrosset que duia al seu sarró, en va trencar un tros, se’l va posar a la
palma de la mà, hi va escopir unes quantes vegades, i el va reblanir, després
es va posar-se a plasmar una figura humana molt estilitzada. Volia representar
una dona recollint llavors amb un cistell a la mà.
Salvador
Pallarès-Garí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada