Quan l’home primitiu pressionava les mans cobertes de pigment sobre les parets de la cova i deixava la seua empremta, el que feia era un gravat. Al llarg dels segles multituds d’artistes han emprat les diverses tècniques de gravat per desenvolupar les seues inquietuds artístiques. La xilografia, que utilitza una planxa de fusta tallada com a matriu, és la tècnica més antiga d’impressió. En Europa es va introduir en el s. XIII i li deguem pràcticament la totalitat de la transmissió del coneixement lúdic, científic o religiós fins ben entrat el Renaixement. A Orient el seu origen és encara anterior, es coneixen teixits estampats en la Xina del s V AC, però serà l'estampa japonesa la que realment la llança com una de les manifestacions artístiques més sublims. Una de les imatges més emblemàtiques de l’art universal és, justament, una estampa xilogràfica, La gran ona de Kanagawa creada al s. XIX per l’artista japonès Hokusai.
Els autors expressionistes van trobar en aquesta tècnica el mitjà ideal per a la transmissió de les seues idees per les seues qualitats particulars com la veta i textura de la fusta, la força dels valors tonals a partir del contrast del blanc i negre, l'expressivitat de les línies i la vibració cromàtica del negre.
En l'Espanya dels anys seixanta un grup d’artistes triaren també esta tècnica amb l’objectiu de transmetre un missatge crític i social. Per a açò, van utilitzar un art figuratiu, clar i directe que poguera ser assimilat i comprés per totes les baules de la societat, sobretot per aquells més populars.
 |
| Xilografia s. XV |
 |
| La gran ona de Kanagawa. Hokusai, s.XIX |
 |
Karl Schmidt-Rottluff. Expresionisme alemany. s. XX
|
 |
| Estampa Popular- Espanya s. XX |
 |
| Linogravat, s XXI |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada