Encara era de dia quan a
les 21.00 hores iniciarem la caminada des de la Drova per a pujar al Mondúver. El dia havia estat clar i assolellat i esperàvem, en
arribar al cim, veure la lluna quasi plena eixir per la línia del mar. Érem un
grup nombrós i animat, amb tot i les costeres pronunciades, no defallirem el
ritme i en una hora i quart arribarem a meta.
A mitjan camí, mentre la
llum del dia s'esvaïa, una nuvolada creixent feia capell sobre el pic. Prompte
ens vam veure immersos en una boira espessa i,
malauradament, en arribar dalt no es veia res. No obstant ho vam passar bé,
soparem quasi a fosques, mentre el guia, Miguel Guerrero, ens parlava dels astres adobant el relat amb un munt d'anècdotes sobre els
misteris de la galàxia.
Va ser a mitjan descens, en eixir de la boira que
coronava la cúspide, que veiérem una lluna immensa i daurada apuntant entre les
muntanyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada