Continua obert el termini fina al 11 de novembre. Recordeu que les places són per ordre d'inscripcions!!
dissabte, 5 de novembre del 2016
dijous, 27 d’octubre del 2016
HAN COMENÇAT LES CLASSES DE LA UPG
Este dilluns han començat les classes del primer quadrimestre del curs 2016-2017. 420 persones es matriculen als 30 cursos oferits per la UPG.
Ahir dimarts 25, la regidora de Polítiques Educatives, Laura Morant i el director de la Universitat Popular de Gandia, Lluís Romero, van comparèixer per fer un balanç del que ha estat la matriculació al primer quadrimestre de la UPG, així com presentar les activitats obertes complementàries que ofereix el centre.
Ahir dimarts 25, la regidora de Polítiques Educatives, Laura Morant i el director de la Universitat Popular de Gandia, Lluís Romero, van comparèixer per fer un balanç del que ha estat la matriculació al primer quadrimestre de la UPG, així com presentar les activitats obertes complementàries que ofereix el centre.
• El percentatge d’ocupació és del 91’30% i el perfil de l’alumnat és gandià (78%), dones (75%), jubilats i pensionistes (35%). L’anglès, la cuina i les manualitats són els cursos més demandats amb diferència.
dimarts, 13 de setembre del 2016
PROGRAMA DE CURSOS 1Q 2016-17
01.Alemany. Nivell elemental
Dilluns i dimecres. 17-18.30 h
CIG-UV (C/ Tossal, 8)
Dimarts i dijous. 11.30-13 h
UPG (Pl. Loreto, 4)
Dimarts i dijous. 17-18.30h
UPG (Pl. Loreto, 4)
Dilluns i dimecres. 18.30-20 h
CIG-UV (C/ Tossal, 8)
Dilluns i dimecres. 17-18.30 h
UPG (Pl. Loreto, 4)
Dimarts i dijous. 19-20.30 h
Antiga escola de Benipeixcar (C/ Sants de la Pedra, s/n)
Dimecres. 9.30-11.30 h
UPG (Pl. Loreto, 4)
(Tallers de 10 h.)
Dimecres i dijous. 17.30-19.30 h
PEKO (AV Alacant,4)
Dilluns i dimecres. 9.30-11.30 h
UPG (Pl. Loreto, 4)
Dimarts i dijous. 17.30-19.30 h
UPG (Pl. Loreto, 4)
Dilluns i dimecres. 19-21 h
UPG (Pl. Loreto, 4)
Dilluns i dimecres. 19-20.30 h
UPG (Pl. Loreto, 4)
Dimarts i dijous. 19.30-21 h
UPG (Pl. Loreto, 4)
Dilluns i dimecres. 17-18.30 h
UPG (Pl. Loreto, 4)
Dimarts i dijous. 17-18.30 h
UPG (Pl. Loreto, 4)
Dilluns i dimecres 10.30-12 h
Centre Social Roís de Corella (Ciuta tde Laval, 22)
Dimarts i dijous. 18.30-20.30 h
UPG (Pl. Loreto, 4)
Dimarts i dijous. 16-18 h
C.S. Raval (C/ de la Moreria, 11)
21.Manualitats (C)
Dimarts i dijous. 16-18 h
C.S. Marxuquera (Pl. Ermita, s/n)
Dilluns i dimecres. 17.30-19.30 h
C.S. Santa Anna (C/ Santa Anna, 59)
23.Patchwork (I) (taller de 20 hores)
Dilluns. 9-11 h
UPG (Pl. Loreto, 4)
Dimarts i dijous. 17-19 h
C.S. Beniopa (C/ Mestre Michavila, 1)
Dilluns i dimecres. 17-19 h
C.S. Beniopa (C/ Mestre Michavila, 1)
Dilluns i dimecres. 16-18 h
C.S. Raval (C/ de la Moreria, 11)
Dilluns i dimecres. 18.30-20 h
UPG (Pl. Loreto, 4)
Dimarts i dijous. 17-18.30 h
CIG-UV (C/ Tossal, 8)
Dimarts i dijous. 18.30-20 h
CIG-UV (C/ Tossal, 8)
1 dissabte al mes. 9-13.30
Les excursions s'anunciaran amb suficient antelació en el EL FULL i en la web de la UPG.
Dos diumenges al mes. 9-13.30
Les excursions s'anunciaran amb suficient antelació en el EL FULL i en la web de la UPG.
dimecres, 22 de juny del 2016
VII CERTAMEN DE RELATS BREUS UPG, 2016
PREMI RELAT EN CASTELLÀ
MÁRTIRES
EN LA CIUDAD
Jordi Piera González
Eran las 6 de la mañana. Joan era el
único despierto en casa. Mientras se incorporaba lentamente, giró su cabeza y
observó a su mujer dormir durante unos instantes. Un atisbo de sonrisa se
perfiló en su serio semblante. Se levantó con cuidado, tratando de no
despertarla, y se dirigió a la cocina para prepararse su café diario. «Puta
rutina» se dijo a sí mismo.
Cogió el metro en la parada frente a
su casa, ya que había tenido que vender su coche hace casi un año. Las cosas
iban demasiado mal y no podía permitirse tener uno. Tan solo había tres
personas más en el vagón. Como siempre, se quedó de pie frente a la puerta. Uno
de los pasajeros llevaba una pequeña radio de mano en la cual estaban dando las
noticias: un hombre había asesinado a su mujer e hijos y, tras ello, se había
quitado la vida. Todavía se estaban investigando las causas. No le gustaba
escuchar las noticias, “ya tengo bastante con mis penas como para tener que
escuchar las de los demás” solía decir. Al llegar a su parada, suspiró y bajó
del metro.
En el trabajo, Teresa, de recursos
humanos, le pidió que la acompañase al despacho. Mientras caminaban por el
pasillo, a Joan se le hizo un nudo en la garganta. Una vez allí, ella le pidió
que tomase asiento. Le dijo que, sintiéndolo mucho, iban a tener que prescindir
de gente y él era una de esas personas. Tras apelar fallidamente a su amistad,
de su boca salieron toda clase de improperios, fruto de la impotencia. Teresa
le pidió por favor que abandonase su despacho.
De camino a casa, Joan pensó en sus dos
hijos, a los cuales, por culpa del trabajo, apenas veía. ¿Cómo iba a cuidar
ahora de ellos? Por su mente pasaron toda clase de barbaridades. Pero debía
seguir adelante por su familia, la razón por la que llevaba 17 años en un
trabajo que odiaba.
Se hizo de noche y, al otro lado de
la ciudad, una mujer lloraba desconsoladamente mientras su novio trataba de
tranquilizarla. Durante varios meses esa misma escena se repetía una y otra
vez, pues estaba atrapada en un trabajo que no le gustaba. Su novio la notó más
triste de lo habitual y le pidió que le contase qué había ocurrido. Todavía con
lágrimas en los ojos, le contó que su jefe le había obligado a despedir a uno
de sus mejores amigos, casado y con dos hijos. Se sentía como una mierda, pero
no podía perder aquel trabajo. Todo lo hacía por su hija.
PREMI RELAT EN VALENCIÀ
DE
MATINADA
Raquel
Boronat Cerdà
“Iguals però diferents així és com
tothom se sent però la trista realitat és altra” - li començà a explicar l’avi.
La nit és tancada quan el xiquet amb
fred al cos ix de sa casa per encaminar-se a, qui sap on? A hores d’ara diria
que a l’infern, en aquell moment el neguit i la por no el deixaven poder
pensar...
Uns homes havien entrat de matinada
trencant tot el que es trobava al seu pas, omplint la llar de crits i enrarint
l’aire amb angúnia. La porta no havia pogut impedir pas que el terror en forma
de soldats trencarà la pau d’aquella casa on habitava una família, ni especial
ni diferent de la resta de famílies del poble, treballadors del camp sense més
aspiració que la de seguir vivint i respirant el flaire de la flor del taronger
que en aquell trist mes de març omplia la comarca.
La mare plorava mentre abraçava un
petit nadó de mesos que com ella no deixava de plorar com si sabés que la seua
vida anava a canviar aquella nit. La mare li acaronava el cap mentre resava
oracions pietoses.
El pare intentava preguntar el
perquè d’aquella inesperada visita però sols va rebre una fusellada que li va
fer brollar la sang als llavis fent que sentira el calent i viscos regust de
ferro a la boca. No era nova per ell aquesta sensació, malauradament en els
darrers temps l’havia pogut sentir tantes i tantes vegades que s’havien
convertit en vells amics. Amics de la por i el fàstic.
El xiquet en un racó de l’estada
mirava amb ulls ben oberts l’escena, petrificat, sense moure ni un sol múscul i incapaç de
pronunciar paraula, solament observava atemorit. Els seus ulls anaven del pare
a la mare com buscant una seguretat que ells no podien donar-li. Guaitava a les
seues pupil·les i sols veia el terror de la incertesa.
Aquesta escena dantesca semblava que
mai anava a acabar però l’escorcoll del petit i modest habitatge no va durar
més de cinc interminables minuts, de sobte una veu anuncià que marxaven i que
el petit els acompanyaria.
Plors, crits, laments i colps, molts
colps a tota la família. El xiquet amb fred al cos ix de sa casa, el xiquet amb
por als ulls és reclutat, el xiquet és segrestat i privat de la seua vida. El
xiquet deixa de ser un nen en aquell moment.
Anys i anys han de passar perquè el
xiquet torne a casa i trobe que ja no té on anar, ha sobreviscut a una guerra,
a un camp de concentració. És un supervivent o va morir allà?
“Eixe xiquet sóc jo” -em diu l’avi.
“Tots som iguals però ens han fet sentir diferents” acaba sentenciant mentre
una llàgrima rellisca galtes avall.
diumenge, 12 de juny del 2016
EXCURSIONS AL PATRIMONI. VALÈNCIA AL MAR
VALÈNCIA AL MAR. Dissabte 18 de juny
Inscripcions: del dia 13 al dia 17 de juny
Eixida: 9 h estació Autobusos (Renfe)
Arribada prevista: cap a les 14 h
Preu: 5€
Places limitades a 25, per ordre d’inscripció
Inscripcions: del dia 13 al dia 17 de juny
Eixida: 9 h estació Autobusos (Renfe)
Arribada prevista: cap a les 14 h
Preu: 5€
Places limitades a 25, per ordre d’inscripció
Per finalitzar el cicle i aprofitant que estem en estiu, ens aproparem a la mar. Buscant la refrescant brisa marina anirem al barri del Cabanyal, declarat Bé d’Interès cultural al 1993, fent un recorregut per les seues principals cases d’estil modernista popular. Creat a finals del segle XIX com a barri mariner de València, guarda encara el sistema urbà reticular derivat de les antigues barraques. En els edificis i cases d’estil Modernista popular destaca el gust per l’ornamentació alegre i vistosa de les façanes revestides, de forma artesanal, amb taulells ceràmics.
dijous, 9 de juny del 2016
EXPOSICIÓ I SOPAR FI DE CURS
Ací teniu algunes imatges de l'exposició i el posterior sopar de fi de curs de la UPG.
Van ser moments molt emotius, sobretot en els lliuraments de premis als autors dels relats i a la persona que enguany ha merescut el premi"Amic de la UPG", Toni Durà.
Tant el director,Lluís Romero, com l'Alcadessa Diana Morant, van destacar en els seus parlaments la figura de Durà com a impulsor i dinamitzador de la UPG en els seus inicis. Per la seua part, la regidora d'Educació, Laura Morant, va resaltar en el seu discurs els valors que, històricament han singularitzat el nostre centre.
Posteriorment més de 150 persones van compartir taula en el jardí de la Marquesa per tancar el curs. Va ser una nit agradable i un emotiu punt final.
Bon estiu a tots i fins al proper curs!!
PUNJEU EN LA IMATGE PER ACCEDIR A L'ALBUM
Van ser moments molt emotius, sobretot en els lliuraments de premis als autors dels relats i a la persona que enguany ha merescut el premi"Amic de la UPG", Toni Durà.
Tant el director,Lluís Romero, com l'Alcadessa Diana Morant, van destacar en els seus parlaments la figura de Durà com a impulsor i dinamitzador de la UPG en els seus inicis. Per la seua part, la regidora d'Educació, Laura Morant, va resaltar en el seu discurs els valors que, històricament han singularitzat el nostre centre.
Posteriorment més de 150 persones van compartir taula en el jardí de la Marquesa per tancar el curs. Va ser una nit agradable i un emotiu punt final.
Bon estiu a tots i fins al proper curs!!
PUNJEU EN LA IMATGE PER ACCEDIR A L'ALBUM
dissabte, 4 de juny del 2016
EXPO FINAL UPG 2016
Per mostrar aquelles activitats que no participen directament en l'exposició final, per que no produeixen objectes, hem realitzat un audiovisual. En la pròpia Sala Coll Alas es projectarà mentre dure la mostra. Ací vos deixem l'enllaç.
PUNJEU EN LA IMATGE PER A ACCEDIR
PUNJEU EN LA IMATGE PER A ACCEDIR
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





