Alguns suports materials per a
l'escriptura.
L'ésser humà sempre ha necessitat
comunicar els seus pensaments, les
seues emocions o els esdeveniments de la seua vida. Amb el naixement de l'escriptura es va donar
paral·lelament la utilització de múltiples i variadíssims suports i el
desenvolupament de molt diverses tècniques per a realitzar-la.
Us proposem
un repàs a aquests materials, sense seguir una cronologia històrica, ni ser
exhaustiu, ni mantindre una explicació obligatòria per cada material, ni
proporcionada a la seua suposada importància.
Senyals de
fum.
Els suports
d'escriptura han anat variant al llarg de la història. Des del Paleolític fins
a l'era moderna, han aparegut diferents sistemes i materials per a transmetre
la seua cultura o comunicar-se.
Navegant fora del sistema solar des de fa dècades:
només es va necessitar que els pictogrames, ideogrames o mitògrames perduraren en el temps, es van consignar en suports fixos com a parets de cavernes i grans roques. No és considerat com una forma d'escriptura, però sí com una forma de comunicació o representació del viscut o vist.
Metall
Se solia usar plom i bronze, entre altres. Sobre el bronze es traçaven textos legals. A Jordània es van trobar 70 llibres de metall, no més grans que una targeta de crèdit. En ell es troben imatges, símbols i paraules.
Se solia usar plom i bronze, entre altres. Sobre el bronze es traçaven textos legals. A Jordània es van trobar 70 llibres de metall, no més grans que una targeta de crèdit. En ell es troben imatges, símbols i paraules.
Argila
L'argila és el material sobre el
qual es conserva l'escriptura més antiga, entre el 3400 i 3200 a. C. En elles
es van consignar quasi totes les escriptures cuneïformes. Les plaques d'argila
solien ser molt fines, generalment quadrades i de cantonades arredonides. El
procés pel qual es gravava l'escriptura era inscrivint amb un tascó de metall,
ivori o fusta quan encara estaven humides i blanes. Després eren assecades al
sol.
Pergamí
El pergamí
(del llatí tardà pergamīnum, i aquest del grec bizantí pergamēnḗ; literalment
"de Pèrgam", perquè en aquesta ciutat es preparaven les pells per a
escriure) és un material fet a partir de la pell de corder o d'altres animals,
especialment fabricat per a poder escriure sobre ell. La pell segueix un procés
d'eliminació de l'epidermis, de la hipodermis,
deixant només la dermis, i d'estirament, al final del qual s'aconsegueixen les
fulles amb les quals s'elabora un llibre, una filacteria o els rotllos que es
coneixien de l'Antiguitat.
L'origen del
seu nom és la ciutat de Pèrgam, on es creu que existia una gran productivitat
de gran qualitat, encara que realment la seua existència es remunta a una època
anterior a la ciutat de Pèrgam. En l'actualitat es considera que entre els
manuscrits més antics en pergamí que es conserven és el Rotllo d'Isaïes, datat
entre l'any 150 a l'any 100 a. C.
Ossos, i fustes
S'utilitzaven trossos de fusta, o
escorces d'arbres , les quals eren molt semblants a les tauletes d'argila.
Mentrestant, en l'antiga Xina, la varietat de suports que contindrien
escriptura va ser molt més variada: des de plastrons de tortuga (part ventral
de la closca) a ossos de diferents animals gravats amb ganivets. El
pergamí (del llatí tardà pergamīnum, i aquest del grec bizantí pergamēnḗ;
literalment "de Pèrgam", perquè en aquesta ciutat es preparaven les
pells per a escriure) és un material fet a partir de la pell de corder o
d'altres animals, especialment fabricat per a poder escriure sobre ell. La pell
segueix un procés d'eliminació de l'epidermis, de la hipodermis, deixant només
la dermis, i d'estirament, al final del qual s'aconsegueixen les fulles amb les
quals s'elabora un llibre, una filacteria o els rotllos que es coneixien de
l'Antiguitat.
També s'utilitzaven tires
de bambú, sobre les quals s'escrivia amb pinzells i tinta i es lligaven amb
un cordell per a mantindre l'ordre. Aquests llibres reben el nom de jiance i
van ser emprats en el segle VI a. C.
Seda
La seda és flexible i lleugera i
molt idònia per a escriure i, sobretot, per a dibuixar i pintar. Es podia
doblegar i enrotllar i era més fàcil de transportar i guardar que altres
materials.
Pedra
La pedra és el material més
consistent, no necessita preparació i és quasi indestructible, salve per
l'acció del propi home o de desastres naturals. És el suport per excel·lència
de l'epigrafia grega i romana.
Papir
Es tracta d'un suport
elaborat a partir de Cyperus papyrus, una herba palustre aquàtica de la família
de les ciperáceas molt comuna en el riu Nil a Egipte i en alguns llocs de la
conca mediterrània. Aquesta planta preparada i teixida adequadament,
permetia escriure sobre ella.
Paper
A la Xina es
va començar a fabricar paper a partir de fibres vegetals com a residus de la
seda, la palla d'arròs, i el cànem, o també el cotó. Va ser l'ús general de la
camisa, en el segle XIV, la qual cosa va permetre que hi haguera suficient drap
o camises velles disponibles per a fabricar paper a preus econòmics.
Morse
Per impulsos
elèctrics:
Per
centellejos de llum:
Digital
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada