En esta ocasió parlem de quatre autors japonesos dels quals, si lliges un llibre, t'agradaria llegir les seues obres completes.
· Caballos desbocados
Yukio Mishima
La novel·la està centrada al voltant d'un complot concebut
per joves idealistes en 1932 per a eliminar a les figures polítiques que han
«traït» a l'Emperador. Es tracta de l'anàlisi escruixidora i valenta d'una
tibant problemàtica, però expressat de tal forma que en cap moment decau
l'interés narratiu de l'acció. La narració inserida «La Lliga del Vent Diví»,
que relata un dels més famosos episodis de l'ocàs dels samuráis i conté moltes
de les claus que expliquen el ja pròxim suïcidi ritual de l'autor.
Adaptació cinematogràfica 1985.
Direcció Paul Schader
La casa de las bellas durmientes
Yasunari Kawabata
La casa de las bellas
durmientes sobreïx en l'obra de Yasunari Kawabata per la seua perfecció
formal. Comença amb la visita del vell Eguchi a una casa secreta governada per
una dona ordinària i pràctica que, al final, com ell mateix, revelarà la seua
essència inhumana. En aqueix bordell, el protagonista, de seixanta-set anys,
passa diverses nits al costat dels cossos de joves verges narcotizadas. Alhora
que admira l'esplendor de les figures adormides, rememora la seua relació amb
les dones: la seua esposa, la seua mare, el seu amant, les seues filles.
Erotisme, luxúria masculina, vellesa i violència s'entretixen en aquesta
fulgurant novel·la breu que amalgama, com és típic en l'obra del Premi Nobel de
Literatura, motius tradicionals de l'estètica japonesa amb temes moderns en
ambients quasi irreals. Magnífica però profundament pertorbadora, La casa de les
belles dorments és una esgarrifosa meditació sobre la sexualitat i la mort.
Adaptacions cinematogràfiques:
2001: Direcció Eloy Lozano.
2006: Direcció Vadim Glowna
Tòquio blues
Haruki Murakami
Toru Watanabe, un executiu de 37 anys, escolta casualment
mentre aterra en un aeroport europeu una vella cançó dels Beatles, i la música
li fa retrocedir a la seua joventut, al turbulent Tòquio de finals dels
seixanta. Toru recorda, amb una mescla de melancolia i desassossec, a la
inestable i misteriosa Naoko, la núvia del seu millor –i únic– amic de
l'adolescència, Kizuki. El suïcidi d'aquest els distancia durant un any fins
que es retroben en la universitat. Inicien allí una relació íntima; no obstant
això, la fràgil salut mental de Naoko es ressent i la internen en un centre de
repòs. Al poc, Toru s'enamora de Midori, una jove activa i resolta. Indecís,
sumit en dubtes i temors, experimenta l'enlluernament i el desengany allà on
tot sembla cobrar sentit: el sexe, l'amor i la mort. La situació, per a ell,
per als tres, s'ha tornat insostenible; cap sembla capaç d'aconseguir el
delicat equilibri entre les esperances juvenils i la necessitat de trobar un
lloc en el món. Amb un fi sentit de l'humor, Murakami ha escrit el commovedor
relat d'una educació sentimental, però també de les pèrdues que implica tota
maduració. Tòquio blues va suposar el reconeixement definitiu de l'autor al seu
país, on es va convertir en un best seller.
Adaptació cinematogràfica 2010. Direcció Tran Anh Hung
Silencio
Shūsaku Endō
Silenci, que en
publicar-se per primera vegada al Japó va ser motiu d'apassionades
controvèrsies, va obtindre el prestigiós Premi Tanizaki, va ser considerada la
millor novel·la de l'any i en poc temps havia venut dos milions d'exemplars, és
considerada hui no sols la novel·la més important de Endo, sinó també una peça
fonamental per a explicar certs camins empresos per la narrativa japonesa dels
nostres dies. Silenci narra amb singular vigor el treballós intent dels
missioners estrangers per cristianitzar el Japó del segle XVII, una empresa per
la qual són perseguits i torturats i la força de la seua fe es veu enfrontada a
les més dures proves que puguen imaginar-se. Al fil d'una aventura apassionant,
durant la qual els més diversos personatges van cobrant vida i solidesa davant
els ulls del lector, Endô ens convida a plantejar-nos algunes de les
apassionants qüestions que més han preocupat l'home al llarg de la història, i
el fa amb tal lucidesa, elegància i aparent facilitat que resulta difícil no
convertir la lectura en una qüestió personal. Silenci és una d'aqueixes poc
freqüents obres que, a més d'atrapar al lector i mantindre el seu interés des
de la primera pàgina, continuen ocupant la seua ment molt després de tancar el
llibre.
Adaptació cinematogràfica 2016: Direcció Martin
Scorsese
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada