Stanislaw
Lem
(Lvov, 1921 - Cracòvia, 2006). És un dels autors polonesos més importants del
segle XX, havent-se traduït les seues obres a prop del mig centenar de
llengües. Referent absolut de la literatura de ciència-ficció, la seua producción es caracteritza pel seu to satíric i filosòfic i pel rigor
científic. A través de les seues obres, Lem va intentar transmetre el sentiment
d'abandó i indefensió de l'home enfront de la vastedad de l'univers.
El passat
imaginat que continua sent el futur que mai va arribar. El futur que encara ha
de vindre. L'art de la transcendència, de la transferència a través del temps.
Com ser un escriptor de ciència-ficció sense mai ser alié al lector
intel·ligent. Com ser admirat perquè no hi ha una altra opció quan ja s'ha
llegit la primera pàgina. Com fer por a les mans incapaces d'obrir la portada.
Com absorbir pels ulls paraules sàvies, i transformar-les en electro fantasies.
Solaris
La novel·la tracta sobre els fútils intents de
comunicar-se amb una intel·ligència alienígena totalment diferent a la humana,
bàsicament un gegantesc oceà protoplasmàtic que cobreix un planeta
completament, i el qual se suposa que té vida i, possiblement, intel·ligència.
Els intents per desxifrar la conducta de l'estrany oceà resulten impossibles.
Quan els investigadors intenten ser més agressius en la seua exploració, aquest
respon de manera inesperada i demostra ser capaç de llegir la ment de la
tripulació que ho estudia i extraure d'ella informació sobre alguna persona que
haja deixat un record molt poderós, la qual cosa nua la personalitat dels
investigadors humans, sense deduir-se res de la de l'oceà. Lem utilitza aquest
argument per a fer un profund estudi de la psique humana, les relacions
afectives i els límits del coneixement científic.
Adaptacións cinematogràfiques :
1968:
dirigit per Boris Nirenburg
1972:
dirigida per Andréi Tarkovski,
2002:
dirigida per Steven Soderbergh
Relatos del piloto Pirx
Stanislaw Lem
aborda en els "Relatos del piloto Pirx" el sempre incert rerefons de
la condició humana. A través del seu protagonista, un heroi dedicat a la
navegació estel·lar. Les cinc narracions que comprén aquest volum contribueixen
a posar en relleu, sota una superfície dominada per la cibernètica i la
tècnica, les limitacions i possibilitats de l'ésser humà.
Adaptació
cinematogràfica 1978: Direcció Marek Piestrak
Congreso de futurología
Pertany al
cicle de relats protagonitzats per Ijon Tichy. Stanislaw Lem fa un magistral
retrat de l'aspiració al benestar de l'home contemporani servint-se de la
ironia i de l'humor. Després d'un període d'hibernació, Tichy és reanimat en el
futur i troba un món en el qual impera la pau i reina un benestar general. En
aqueixa societat controlada per la "psiquímica", s'aprén i s'estima
per mitjà de productes químics, els sentiments són manipulats i tota
espontaneïtat ha deixat d'existir. Sota una aparença exterior d'abundància i de
confort, Tichy descobreix, no obstant això, una realitat colpidora que supera
la més fantàstica al·lucinació.
Adaptació cinematogràfica 2013:
Direcció Ari Folman
Fábulas de robots
En aquestes
rondalles, l'univers està poblat de milions d'éssers elèctrics als quals Lem
transposa totes les virtuts i baixeses humanes, però com a bons personatges de
meravella, la seua essència és diferent a la humana, potser més pura i ingènua.
Els precisos càlculs de les maquinàries que poblen els relats no poden errar ni
desviar-se de les seues programacions, encara que no per això la bogeria i
l'ambició els són alienes.
Alguns títols
dels contes de Rondalles de robots:
·
Los Tres Electro Guerreros.
·
Las Orejas
de Uranio.
·
De cómo
Erg Autoexcitador Venció a Paliducho.
·
De cómo
Micromil y Cigaciano Provocaron la Fuga de las Nebulosas.
·
Leyenda de
la Calculadora que Luchó contra el Dragón.
·
El Amigo
de Automateo.
·
El
Príncipe Ferriciano y la Princesa Cristalia.
Diferents
edicions:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada