QUATRE PARAULES DE PECES DE VESTIR QUE TENEN RELACIÓ AMB LA LITERATURA, EL TEATRE, EL CINEMA, O LES REACCIONS TERMONUCLEARS.
Pamela:
Barret femení baix de copa i d'ala molt ampla, que al principi era de palla i ara de molts altres materials, el nom dels quals prové de la protagonista homònima de la novel·la de l'escriptor anglés Samuel Richardson (1689-1761), Pamela o la virtut de la recompensa. Serventa que es casa amb el seu patró, i que per això encarna l'ideal burgés d'ascens en l'escala social, agrada de lluir aqueix tipus de barret. La popularitat obtinguda per aqueixa novel·la va contribuir a fixar la moda de l'ús de barrets semblants als descrits en el text.
Cal afegir que el nom propi de Pamela va ser un neologisme inventat per un altre escriptor anglés. Philip Sidney (1554-1586), que li ho va imposar a un personatge de la seua novel·la pastoral Arcàdia (1590). Sidney va crear el personatge usant les paraules gregues: pa = tot i meli = mel, és a dir: tot mel, o tota dolçor.
Rebeca /Cárdigan
La peça de punt que a Espanya cridem rebeca va prendre aquest nom en popularitzar-se el seu ús després del gran èxit de la pel·lícula d'Alfred Hitchcock en 1940, basada en una novel·la publicada en 1938 per l'escriptora anglesa Daphne du Marier, la protagonista femenina encarnada de la qual en la pantalla per l'actriu Joan Fontaine vestia en moltes escenes aquest tipus de jaqueta de punt fi de llana, sense coll, cordat per davant.
Rebeca en hebreu significa jou. Era l'esposa d'Isaac, fill d'Abraham, i mare de Jacob i Esaú.
Cárdigan
En Anglaterra, anomenen així a la rebeca i deu el seu nom a James Thomas Brudenell, seté comte de Cardigan, que va popularitzar el seu ús. Brudenell, el 25 d'octubre de 1854, va dirigir la famosa Càrrega dels Quatre-cents, o Càrrega de la Brigada Lleugera, ocorreguda a la Vall de la Mort durant la batalla de Balaclava, en la guerra de Crimea.
Joan Fontaine, James Thomas Brudenell, Coco Chanel i Steve McQueen.
Pantalons.
Del francés pantalon, derivat del nom propi Pantalone, personatge còmic de la Comèdia de l'Art italiana, que, al seu torn, prové de sant Pantaleón (s. IV), Metge de Bitinia, Àsia Menor, màrtir i sant patró dels metges, molt popular a Venècia.
El personatge còmic era un abjecte i cruel mercader, ridícul, pedant, xerraire, molt avar i faldiller. Era interpretat proveït d'ulleres i vestit d'una peça amb calçons ajustats. Posteriorment els seus calces van ser substituïdes per altres peces més folgades, i sovint d'amplària exagerada.
En triomfar aqueix arquetip teatral a França, en temps de Moliere, el nom del personatge va passar a designar també la peça de tall ampli que cobria les seues cames.
Al principi la paraula ja es va formar del grec “panteleemon” = el que es compadeix de tots.
A part de la paraula pantalons que usem hui dia, l'existència de la peça se suposa més antiga.
De braqui o bráccari, pel que sembla nom d'una tribu gal·la de la indumentària de la qual formaven part uns calçons de cuir poc comuns en altres pobles, deriva la paraula llatina braca.
Se subjectaven a la cintura amb un cordó i s'usaven, o ben curts fins al genoll, o llargs, això més freqüents en les tribus que vivien més al nord.
El terme «braccae» s'ha relacionat amb l'anglés «breeches», o amb el castellà «braga». Sembla derivar de l'arrel Indo-europea *bhrg- 'trencament', ací aparentment utilitzat en el sentit de 'dividir', 'separar'.
En l'època de l'Imperi Romà la peça no agradava res als romans, i van prohibir el seu ús per considerar-la de gent bàrbara.
Bikini
La peça de bany coneguda com bikini presa el seu nom d'un atol·ló de les illes Marshall on l'exèrcit estatunidenc provava les bombes nuclears en 1946.
Per aqueixa època, un dissenyador francés anomenat Louis Réard va llançar al mercat una creació que anava a revolucionar el panorama de la moda de bany femenina. Es tractava d'una espècie de vestit de bany més aviat escàs de tela i tallat en dues peces.
No se sap amb certesa per què li va posar el nom d'aquell illot del Pacífic, però se sospita que va poder ser per l'alegria explosiva que esperava provocar a les platges del món.
La invenció de Réard va despertar l'entusiasme d'amplis sectors del públic. El bikini es va convertir en tot un èxit comercial i d'aquesta manera la paraula va passar del francés a la resta de les llengües del món.
Les variants monokini, trikini, sexykini, etc., es formen per reanálisis de la paraula original. Es reinterpreta el segment inicial bi- com si fora el mateix que trobem en
, etc. A partir d'ací ja es poden crear noves formacions com les esmentades. Etimologia original de la pròpia paraula: Bikini ve del marshalés "Pik" que significa "superfície" i "Ni" que significa "coco".
Mosaic romà, i altres imatges de cinema, dels temps en què la peça va tornar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada